Així és com veig l’actitud del Govern de
S’aprova un projecte de llei que no té el consens dels socis de govern i que genera tensions en el territori. S’envia al Parlament perquè el tramiti, l’esmeni, intenti cercar el consens inexistent i, per sobre de tot, perquè no pugui ser dit que el Govern no ha fet la feina.
Hom pot al·legar que per això és el Parlament: per buscar acords, per determinar quina és la voluntat popular. És així, a condició que el Govern faci bé la seva feina.
El Govern té l’obligació d’enviar-li un text legislatiu ben treballat, en el que s’han ponderat els pros i els contres, amb una memòria ben construïda on es justifiqui des de la bondat de la norma a l’impacte econòmic que tindrà.
El Parlament no pot suplir les mancances d’un govern maldestre i desunit per principi i perquè els partits que donen suport al Govern tenen també la majoria a la cambra legislativa.
Per acabar, el sentit de l’oportunitat: calia enviar ara la norma al Parlament quan la legislatura està més finida que no pas viva? Es podia enviar sense la llei reguladora de les finances locals de Catalunya?
No, rotundament.
Es troba a faltar un President de la Generalitat que dirigeixi el Govern, estableixi prioritats, tingui sentit de país i no es deixi endur per la necessitat de conservar la continuïtat temporal d'un projecte definitivament fallit.
I que per passar la llei de l'àrea metropolitana no hagi d'empassar-se la de vegueries.
No puc opinar sobre les vegueries i sobre quina repercussió econòmic-social tindrà sobre el territori. Espero que properament puguem tastar la Coca de Recapte.
PD. Per els postres la de xampinyons
Avui he sentit vergonya del senyor Montilla (persona que no considero el meu president) en l'emissora Onda Cero, en el qual els mateixos contertulians en acabar l'entrevista manifestaven les 4 mentides que havia contestat en relació al tema de les vegueries, de l'incendi de l'Horta de Sant Joan, del cementiri nuclear i de l'atur. A més destacaven la seva poca preparació per dirigir un govern com ho demostra que moltes vegades s'estava estona pensant la resposta i donava la sensació que s'havia tallat la comunicació.
Desitjo que s'acabi el més aviat possible el malson que sofrim a Catalunya i que el nou govern que hi entri prioritzi les necessiti del país per damunt de les del partit.