albinyana |
dimecres, 3 de febrer de 2010 | 00:24h
Si no vaig errat, la primera volta que vaig sentir a dir 'plenar' deu fer ara uns set anys. No ho juraria perquè el temps corre com un gambo, però em sembla que fa això més o menys. Doncs en aquests pocs anys, el mot s'ha apoderat de la jovenalla d'una manera bàrbara i ara claret és el jove que diu 'omplir'.
El procés de substitució ha sigut veloç. L'altre pas és convertir 'omplir' en "mon pare deia omplir...". I el darrer és afirmar que 'omplir' és català i 'plenar' és valencià.
Tot arribarà, però mentrestant fa mal a les orelles sentir això de 'plenar'.
El procés de substitució ha sigut veloç. L'altre pas és convertir 'omplir' en "mon pare deia omplir...". I el darrer és afirmar que 'omplir' és català i 'plenar' és valencià.
Tot arribarà, però mentrestant fa mal a les orelles sentir això de 'plenar'.
però donem-li temps a la AVL...no hi tardarà...