Amb aquest apunt tanco la sèrie dedicada a l'actual crisi de direcció de Reagrupament Independentista. A partir d'ara analitzaré l'evolució d'aquesta formació com qualsevol altra força política.
En primer lloc, vull agrair les mostres de comprensió que molts associats m'han fet arribar. Quedi clar que no demano a ningú que segueixi els meus passos només que actuïn segons els seu pròpi criteri i tenint en compte els condicionants concrets que els afectin. Desisteixo també de replicar les afirmacions que d'ara endavant facin els dirigents de Reagrupament Independentista.
En segon lloc, només vull puntualitzar que ja havia comunicat als companys de més confiança la meva decisió de no presentar-me a les primàries per escollir candidats cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Li havia insistit a l'Albert Pereira que es presentés ell, i ara ho reitero demanant-li que doni aquest pas ja que és un patriota de veritat amb una coherència política contrastada. Jo el votaré si encapçala la llista per Tarragona.
Post Scriptum, 9 de febrer del 2010.
Atès que Joan Carretero, i els membres de la Junta Directiva que el segueixen, continuen sense donar cap explicació políticament coherent i contrastable de la crisi de direcció -i de projecte- que han provocat, i en canvi insisteixen en les teories de la conspiració i el cop d'estat que suposadament preparàvem els quatre purgats, vull puntualitzar:
Primer, que els quatre membres de la Junta Directiva no dimitits ens vam reunir d'urgència el vespre del mateix dissabte 30 de gener, a casa meva, per adoptar legítimament dues mesures: preservar el sistema d'accés informàtic a les dades i el web de l'associació de l'acció de ningú que no hi tingués dret (Carretero i els seus havien aparentment plegat de les seves responsabilitats) i convocar una reunió de coordinadors territorials pel dilluns 1 de febrer. La trobada es va fer sense que ningú discutís la legitimitat de la convocatòria i l'objectiu dels convocants era donar compliment a les previsions estatutàries en casos com aquest: cobrir les vacants de la Junta i convocar una assemblea nacional per escollir nova direccioó.
Segon, els addictes a Joan Carretero des de mitja tarda van començar la campanya de pressió en pro del retorn dels dimitits mitjançant sms i correus electrònics. Quan, Vicent Partal em va demanar si era veritat i què estava passant, li ho vaig confirmar oficialment, res a veure doncs, amb una filtració.
Tercer, si els fets imputats als quatre purgats són tan greus i contrastables per què encara avui no s'ha obert un expedient disciplinari a Emili Valdero, Albert Pereira i Francesc Abad, que continuen essent membres de Reagrupament Independentista ?. És més fàcil difamar a l'estil d'Hugo Chavez i les seves "brigadas bolivarianas" que provar les acusacions seguint les normes d'una societat democràtica.
En segon lloc, només vull puntualitzar que ja havia comunicat als companys de més confiança la meva decisió de no presentar-me a les primàries per escollir candidats cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Li havia insistit a l'Albert Pereira que es presentés ell, i ara ho reitero demanant-li que doni aquest pas ja que és un patriota de veritat amb una coherència política contrastada. Jo el votaré si encapçala la llista per Tarragona.
Post Scriptum, 9 de febrer del 2010.
Atès que Joan Carretero, i els membres de la Junta Directiva que el segueixen, continuen sense donar cap explicació políticament coherent i contrastable de la crisi de direcció -i de projecte- que han provocat, i en canvi insisteixen en les teories de la conspiració i el cop d'estat que suposadament preparàvem els quatre purgats, vull puntualitzar:
Primer, que els quatre membres de la Junta Directiva no dimitits ens vam reunir d'urgència el vespre del mateix dissabte 30 de gener, a casa meva, per adoptar legítimament dues mesures: preservar el sistema d'accés informàtic a les dades i el web de l'associació de l'acció de ningú que no hi tingués dret (Carretero i els seus havien aparentment plegat de les seves responsabilitats) i convocar una reunió de coordinadors territorials pel dilluns 1 de febrer. La trobada es va fer sense que ningú discutís la legitimitat de la convocatòria i l'objectiu dels convocants era donar compliment a les previsions estatutàries en casos com aquest: cobrir les vacants de la Junta i convocar una assemblea nacional per escollir nova direccioó.
Segon, els addictes a Joan Carretero des de mitja tarda van començar la campanya de pressió en pro del retorn dels dimitits mitjançant sms i correus electrònics. Quan, Vicent Partal em va demanar si era veritat i què estava passant, li ho vaig confirmar oficialment, res a veure doncs, amb una filtració.
Tercer, si els fets imputats als quatre purgats són tan greus i contrastables per què encara avui no s'ha obert un expedient disciplinari a Emili Valdero, Albert Pereira i Francesc Abad, que continuen essent membres de Reagrupament Independentista ?. És més fàcil difamar a l'estil d'Hugo Chavez i les seves "brigadas bolivarianas" que provar les acusacions seguint les normes d'una societat democràtica.
Hola, Jaume.
Poc em queda a afegir a les mostres de suport que has rebut aquests dies. Compta amb la meva.
Respecte els comentaris a aquest i altres posts que se sumen a la campanya de desprestigi contra tu i els altres tres companys, no sé si val la pena dir res... Em recorda temps viscuts, quan 94 militants d'ERC vam firmar l'anomenat "manifest d'Almoster", contra l'espiral de renúncies del partit i vam haver de llegir les reaccions furibundes dels acrítics de torn... En fi, el temps posa a cadascú al seu lloc.
Com que aquests dies el web d'Rcat censura els comentaris crítics, et deixo còpia del que (infructuosament) vaig enviar a l'article del Ferran Pujol titulat "tot és qüestió de l'escala de valors", en el que venia a dir que els 4 dimisionaris ereu "4 de 3.400" que havieu vist en el projecte la possibilitat de fer càbales personals...
Així em trec l'enrabiada per l'article i per la censura (tot i que al Ferran li he fet arribar personalment) i de pas m'estalvio de reescriure un resum del que penso de tot aquest espectacle i de les preguntes que encara ningú m'ha constestat (sense que em sentís tractat de tonto, vull dir...)
"De debò creus, Ferran, que aquests "4 de 3400" han actuat per la possibilitat de fer "càbales personals"?? Conec molt bé l'Albert, el Jaume i l'Emili. No tant el Francesc; però a tots ells els considero uns patriotes per sobre de tot. I em consten les renúncies que alguns d'ells han fet pel projecte. A tu també. És molt injust el que dius, amic Ferran.
Explica'm per què havien de plegar de la Junta. És que encara no ho he entès, saps? Per què ha de plegar algú que posa sobre la taula la necessitat de complir els acords de l'Assemblea? Quina deslleialtat hi ha en això? És que no ho entenc. Potser m'he perdut alguna cosa.
Així és com actuarem en el futur? Fent fora al discrepant? Ja sabem que el projecte està per sobre de les persones. D'acord. Però això és incompatible amb la defensa dels acords de l'associació? De debò que no ho entenc.
Tan difícil era aplicar el criteri de la majoria i imposar-se democràticament als divergents? És la junta directiva d'una associació o és la barra d'un bar on juguem a veure qui té més collons? Jo no entenc res, de debò. Em pots dir "si no enténs res, no opinis". Llavors et demano que m'ho expliquis. I de pas ens ho expliquis a tots. Diga'm per què hem de foragitar de la Junta persones de la vàlua personal i professional d'aquestes quatre. S'han tornat uns trepes, de cop i volta? Ara, de cop? Amb les seves trajectòries? Au va, Ferran...no fotem.
"4 de 3400"...i "per càbales personals"... Mira, apunta'n 5. I jo no he fet càbales personals, t'ho ben asseguro. I a mi també em coneixes."
Bé, Jaume, res més.
Algú em va dir un dia "així les coses, és un honor fer nosa..."
Una abraçada.
Tot el meu suport, com ja t'hauran comentat. Jo també he deixat les meves responsabilitats dins de l'Associació al contemplar el que succeïa i el tracte que us han donat. Fins que ens retrobem, salutacions i ànims, ara no podem defallir.
ENDAVANT REAGRUPAMENT !
ENDAVANT JAUME RENYER !
Gràcies Francesc, pel teu escrit. La teva petició m'honora, però ja saps que sóc home de paraula i la darrera repecte a Reagrupament ja ha estat dita. No és qüestió de "malentesos", sinó de fets i no paraules que contradiuen els teòrics principis fundacionals de Reagrupament Independentista. A partir dels fets del cap de setmana passat, ja és un projecte polític d'altra mena, que no comparteixo i que -crec- no té futur.
No caure en la demagògia d'un populisme fàcil capaç de buïdar de continguts l'independència i Catalunya a través de personalismes berlusconians, que de retruc facilite el retorn de l'avanç dels postulats espanyols de sempre encara amb més força.
I això no vòl dir que en principi que no calguen lideratges clars. Però ull als lideratges 'lights' i seguiments cegos que ens poden pendre molt de mal i facilitar la tasca espanyolitzadora constant i continuada.
Ceutsi eta segi aurrera, nonoiz ikusiko dogu zelan zuk daukasun arrazoia.
nik euskeraz badakit baina katalanes ez horregaitik erderaz egingo dot.
Aupa Jaume, ya sabes loque pienso de los políticos que solo quieren el poder, por lo que veo algunos solo oler el cuero de los sollones del poder pierden la compostura y la etica política. estoy contigo en la manera en que quieres que se vote para elegir los candidatos lo otro me suena a centralismo democrático o no. Yo que soy el supremo lider voy a decir quienes son los candidatos ya hare propaganda a favor de unos y no de otros, las bases para hacer número.
Estimat Mikel, ja veus com ens hem de veure (almenys jo) a les nostres edats. Me'n alegro molt de tenir notícies teves després de tant de temps. Ja me'n havies advertit l'última vegada que ens vam veure, però no et vaig voler fer cas. I ara em veig acusat de conspirador per gentola que no ha demostrat mai el seu coratge personal, ni se'ls hi passa pel cap. En fi, per tràngols més difícils hem passat. M'agradarà pujar a Euskal Herria un cap de setmana d'aquests i fer-la petar, saludar els companys i la teva família. Una abraçada. Independentzia gure borroka da !!.
La mare morint-se a l'ambulància i els seus nombrosos fills barallant-se per veure qui es posa la gorra de conductor...La mare no vol saber qui té raó ni li interesa, solament vol viure... No vol pensar però ho fa, que no discuteixen per salvar-la ans el contrari que discuteixen per portar la gorra...El fill petit des de dalt del balcó de casa pensa VERGONYA!!!.
Veritablement em va costar molt fer el pas per apuntar-me a RCAT.
Fins aquest moment, mai havia estat afiliada a cap partit polític per manca de fe en aquest tipus d’activitat.
A partir de l’entusiasme contagiós, d’algun membre que coneixia, com tu Jaume, vaig decidir que aquest era el moment d’entrar a una organització d’aquest tipus per sumar esforços i construir un país més ric en tots els àmbits.
A RCAT vaig trobar a un grup de persones amb criteris propis, diferents, pot ser als meus, però pensava que amb respecte i obertura de ment es podia arribar a elaborar grans projectes.
A partir de rebre els treballs realitzats en els diferents camps i les reflexions realitzades per tots els/les participants, es van confirmar les meves expectatives, estava envoltada de gent molt potent tant a nivell vital com intel·lectual.
A l’última reunió de la zona de Sant Martí, per fi, vaig poder assistir, i una vegada més, la seriositat, democràcia i bona organització regnant em va tornar a reafirmar les expectatives dipositades en aquest grup.
Però, la meva decepció, ha arribat aquest cap de setmana, quan el cap visible de RCAT, el sr. Carretero, davant dels conflictes ha estat incapaç de negociar i ha volgut imposar els seus
criteris amb un cop de puny damunt de la taula.
Jo particularment no necessito el líder sinó un líder.
Des de fa anys sóc major d’edat i no em cal que prenguin les decisions per mi, em cal un bon portantveu capaç de dinamitzar les reivindicacions i interessos de la majoria que l’ha escollit.
El sr. Carretero, davant dels membres que pensaven diferent, en lloc de tractar-los com enemics, havia de positivar la situació i entomar-ho com un repte enriquidor, un aprenentatge a consensuar.
Ara el Sr. Carretero ha quedat com un Pinotxo sense els seus “Pepitos Grillos”, quina pena!
Un bon líder ha de ser, entre altres característiques, generós, empàtic i sensible.
Donar un servei a la societat és un privilegi i una sort.
Sentir-se útil és una de les millors sensacions que podem experimentar.
Ha estat una pena, que la Sra. Ruth Carandell i els altres, hagin recolzat la rocambolesca dimissió del sr. Carretero.
Un bon projecte es construeix pensament a pensament, no cal pagar qualsevol preu per un grapat de vots, com es vol aconseguir amb la participació del Sr. Laporta
Per tot això, encara que em sap molt greu pels meus companys i companyes que esteu treballant moltíssim, em dono de baixa de RCAT:
A RCAT NO HI HA EL FUTUR QUE JO VULL PER CATALUNYA
No marxo amb el pessimisme vital tan abundant en la ment de les catalanes i dels catalans, sinó amb ganes de continuar construint d’altres formes i altres llocs.
Sempre tinc present aquest pensament:
“Quan era una infanta volia canviar el món, més tard volia canviar la meva ciutat i a la meva família, després, he après, que si jo canvio , canviarà la meva família, la meva ciutat, el meu país, en definitiva, canviarà el món”.
Per sort, des d’altres àmbits, podem millorar la nostra estimada Catalunya
Una abraçada
Gemma
Hola Jaume,
Evidentment respecto la teva decisió, però de la mateixa manera crec que es una llastima que per la nostra capacitat autodestructiva i aquesta mentalitat amb prou feines adolescent de l'independentisme català, incapaç de mantenir una unió, sumar i deixar el projecte per damunt de qualsevol persona, es perdin persones de la teva valua. Sempre he procurat ser sincer, i això com et vaig dir la meva disconformitat en la teva decisió d'anar de núm. 2 a ERC en les llistes electorals, després del frau d'elecció, ara nomes puc fer que respectar la decisió ja que no disposo de prou informació per tenir una visió global del conflicte, i on ara per ara nomes coneixo una versió parcial i aquesta setmana espero saber les explicacions de l'altra part i valorar aquesta gran irresponsabilitat conjunta i aquest trencament d'il·lusions d'un projecte que hauria de canalitzar al Parlament tota aquesta activitat de la societat civil.
Una cordial salutació
Albert Cortés
Si gent com Jaume Renyer pot molestar a alguns és que el perill de que Reagrupament per l'Independència no rutlle com cal és gran.
Realment els militans de Reagrupament, tenen motius per pensar que la seva dignitat, està en mans com a mínim, de uns il.luminats que en un moment donat, ni els respectaran ni els faran respectar. Questió de dignitat? Questió de "regeneració democràtica"?. Poc seriós Carretero, poc seriós Carandell, poc seriós membres de la Junta que dimitiu per tornar l'endemà......
La sortida més correcta seria, des del meu punt de vista, que dimiteixin tots i tornar a escollir una nova junta: si han de tornar a sortir els mateixos, o només alguns, o ningú d'aquests... això ja ho decidirem a l'hora de votar. De fet aquesta seria la sortida més honrada... però sembla que això no serà així.
Jo tambe el votaré. El patriotisme si, però amb dignitat, com heu demostrat vosaltres.