Encara estic afectat per la mort del poeta i bibliotecari Martí Rosselló [bloc]. Aquest és el seu últim article publicat dilluns a El Punt. A l'edició del Maresme del diari vam coincidir durant anys, ell com a col·laborador d'opinió des dels inicis de l'arribada d'El Punt a la comarca, fitxat per en Manuel Cuyàs, i jo com a cap de secció i després director del rotatiu. "El daltabaix de la crisi financera no va ser culpa de tots, com encara ens volen fer creure. Va ser culpa dels que ara, en plena crisi, no tenen cap vergonya en continuar ostentant sous pornogràfics que encara s'incrementen un trenta per cent. I és justament per això i per cap altra cosa que es planteja allargar l'edat de jubilació. I per això les pensions més febles, en lloc de pujar, baixen. I per això cal abaratir l'acomiadament dels treballadors."
Així acaba l'últim article. Ja veieu que en Martí Rosselló, per a qui no el coneixieu, era un home d'esquerres. Un home de cultura compromès amb la seva ciutat, Premià de Mar. Un intel·lectual de peu pla que havia fet de l'escàs quilòmetre quadrat que té la seva ciutat tot un món, el seu món. No era gens aliè al batec, al pols i a la complexitat d'una de les poblacions, la que més de la comarca, amb major densitat urbana. Premià de Mar és una olla a pressió, i figures com la d'en Martí són essencials en contextos així. Era, si se'm permet la comparació, una mena de Valerià Pujol però no de Premià de Dalt sinó de Mar. Un referent nítid.
Aquest és l'obituari que signa Lluís Arcal. Aquesta és la informació de Diari Maresme. Aquest és l'apunt a La veu del roure. I aquest és el seu perfil al Facebook. És la primera vegada que faig un apunt de la defunció d'una persona que deixa bloc i Facebook, i això em fa pensar profundament. A les esqueles dels diaris, suposo que encara avui, es deia que el difunt o difunta "deixa" marit o muller i fills si en tenia. Doncs en el cas d'en Martí Rosselló, deixa molts amics al Facebook i molts més a fora, però sobretot un gran buit a Premià de Mar i al Maresme.
