Joan Arnera: "La qüestió és que Reagrupament és Carretero. I els qui vulgueu
assemblees i flors i copets a l'esquena us apunteu a una altra cosa,
cony. Sense Carretero, no hi ha Reagrupament, perquè aquí no vivim a la
merda de Vendelplà i les coses no són sempre políticament correctes ni
fantàstiques per a tothom. Mala sort." (...) "(L'efecte mediàtic, en tot cas, ha estat insuperable. Jo proposaria que
en Carretero dimitís cada dos o tres mesos, per anar sortint a la
televisió -és l'única manera)"
Ricard Vaqué: "El que ha fet Joan Carretero no és, com molts diuen, ni una traïció, ni una covarda fugida, ni una rebequeria, sinó una jugada d'escacs calcada de la de Felipe González en el 28è Congrés del PSOE, l'any 79."
Jordi Colomer: "Les coses no s'han fet bé i crec que, essent com som, els bons, en aquest episodi hem tret el pitjor que portem dins."
Ricard Vaqué: "El que ha fet Joan Carretero no és, com molts diuen, ni una traïció, ni una covarda fugida, ni una rebequeria, sinó una jugada d'escacs calcada de la de Felipe González en el 28è Congrés del PSOE, l'any 79."
Jordi Colomer: "Les coses no s'han fet bé i crec que, essent com som, els bons, en aquest episodi hem tret el pitjor que portem dins."
Sebastià Alzamora: "Diu Joan Carretero que no vol perdre ni un segon amb
disputes internes i la veritat és que fa gràcia, perquè fins ara no
l’hem vist fer una altra cosa: com a conseller de Governació del primer
tripartit, com a militant d’Esquerra i ara, finalment, com a exlíder
del seu propi projecte, la gran especialitat de Carretero ha estat
protagonitzar disputes internes que invariablement acaben amb una
aparatosa aixecada de cul del metge de Puigcerdà, com li agrada que
l’anomenin. El guió de la seqüència també és sempre el mateix: quan
algú o alguns sostenen una opinió diferent de la del senyor Carretero,
ell proclama que no vol perdre un minut amb disputes internes i a
continuació plega d’allà on sigui, mentre afirma tot solemne que l’únic
que li interessa és la independència de Catalunya."
Joan Bonada: "Reagrupament avui, és més fort que ahir, perquè la militància de base, en un exercici de maduresa política indiscutible, ha resituat el projecte polític en la seva forma primigènia. Entristeix que hagin hagut de plegar quatre persones que han treballat i seguiran treballant pel país. Se’ns dubte. Però més enllà de les formes, aquesta crisi ha reforçat la figura del projecte en tant en quant ha d’estar supeditat a les possibilitats reals d’entrar al Parlament amb la major força possible, i ho ha de fer, a més, amb figures fortes i empenta"
Quim Torra: "Nosaltres, els milers d’associats de Reagrupament, ens hem vist abocats a una crisi que era exactament tot el contrari pel que havíem estat treballant i defensant. Tot va tornar-se fosc i obscur com la gola del llop. Senzillament, el patriotisme havia anat deixant pas a la política. Cal no oblidar-ho i si aquesta crisi, que ens ha deixat la moral i el cor esquerdats, ha de servir per alguna cosa és per aquesta. (...) Si una eina s’espatlla en sortirà una altra. Perquè el que importa és el projecte, la idea, el repte que tenim al davant: la independència."
Jaume Renyer: "Sóc un home de paraula i em sembla inconcebible que algú que ha dimitit -per purgar els dirigents que no són del seu grat- s'ho repensi i que els militants ho acceptin com si res hagués passat (convalidant així, una actuació manifestament contradictòria amb els procediments escrupolosament democràtics que hom pregona defensar)."
Joan Bonada: "Reagrupament avui, és més fort que ahir, perquè la militància de base, en un exercici de maduresa política indiscutible, ha resituat el projecte polític en la seva forma primigènia. Entristeix que hagin hagut de plegar quatre persones que han treballat i seguiran treballant pel país. Se’ns dubte. Però més enllà de les formes, aquesta crisi ha reforçat la figura del projecte en tant en quant ha d’estar supeditat a les possibilitats reals d’entrar al Parlament amb la major força possible, i ho ha de fer, a més, amb figures fortes i empenta"
Quim Torra: "Nosaltres, els milers d’associats de Reagrupament, ens hem vist abocats a una crisi que era exactament tot el contrari pel que havíem estat treballant i defensant. Tot va tornar-se fosc i obscur com la gola del llop. Senzillament, el patriotisme havia anat deixant pas a la política. Cal no oblidar-ho i si aquesta crisi, que ens ha deixat la moral i el cor esquerdats, ha de servir per alguna cosa és per aquesta. (...) Si una eina s’espatlla en sortirà una altra. Perquè el que importa és el projecte, la idea, el repte que tenim al davant: la independència."
Jaume Renyer: "Sóc un home de paraula i em sembla inconcebible que algú que ha dimitit -per purgar els dirigents que no són del seu grat- s'ho repensi i que els militants ho acceptin com si res hagués passat (convalidant així, una actuació manifestament contradictòria amb els procediments escrupolosament democràtics que hom pregona defensar)."
membres de Reagrupament, a la societat catalana en general i als
mitjans de comunicació. (llegir)
Interessant a moltes bandes. Per començar penso que Reagrupament, i
qualssevol força política de les clàssiques i ja assentades o noves,
haurien de tenir clar que els temps estan canviant....., que en diem. I
en aquests aspectes concretament s'han acabat els dominis de difamar
fets i realitat. Diria que no els hi funciona ja ni als que tenen
mitjans i poders forts, ostres, no vinguem les forces polítiques noves
a prendre'n aquest mal relleu.....
Afegiria que cal també anar definint-se pel que fa a sumar per la independència a les properes eleccions. No ens despistem.
Però convé no desviar-nos ni un milímetre del que debò importa i això és que a les properes eleccions hi ha d'haver-hi dues candidatures independentistes: 1r. La formada per Esquerra Republicana de Catalunya. 2n. La formada per la resta d'independentistes.
Pel que fa a la segona opció cal dir molt clarament que girarà entorn de Joan Laporta, i sobre tot, de Reagrupament. I convé, hores d'ara, que tothom tingui molt clar això.
Ningú dubte que si les CUP haguessin decidit presentar-se és obvi que Reagrupament no ho hauria fet, per no perjudicar-los. Per això jo demano responsabilitat els que encara veieu Reagrupament amb racança o desconfiança: la mateixa gent de les CUPS, bona part de la gent de Sumem.....
No cal que la candidatura es digui "Reagrupament" ni molt menys, però és obvi que cal trobar una fórmula perquè tot l'independentisme que no vulgui votar Esquerra Republicana és concentri en una sola candidatura.
Jo apostaria per articular un primer pacte entre Reagrupament i l'espai Laporta, donant protagonisme mediàtic al segon (perquè és l'actiu mediàtic més gran i l'únic que de fet assumeix sense por el lideratge) i sumar totes les altres opcions a la plataforma, que es podria dir Solidaritat Independentista, per exemple (emulant l'exitosa Solidaritat Catalana de principis de s. XX). Caldrà fer equilibris a l'hora d'elaborar llistes, però cal tirar-ho endavant com sigui, reconèixer quins són els majors actius electorals que tenim i ser generosos. Em sembla evident que l'eix principal ha de ser Laporta-Carretero, però no s'ha d'excloure ningú.
La llei d'Hondt és implacable, companys!
Si només Carretero és Reagrupament, que es vote ell a soles a ell mateixa.
I pel mateix motiu hom podria pensar que Joan Laporta podria com el cunyat de Carrero Blanco.
És per això que cal fer el cor fort i tirar endavant; aquest tren no el podem pas perdre!
Pere Meroño