Bé, em poso darrera la barra i serveixo el primer combinat després d'un parell d'anys de tancar la paradeta. Buf, els glaçons van per terra, els gots no brillen gens: estic rovellat. Ja anirem fent pràctica.
Apa doncs: Darrerament m'he escoltat força el disc dels Manel --no sóc massa original, ho fa tothom. Estan bé, afinen, tenen bona veu i són originals, tot això ja s’ha dit i escrit. Però hi ha una cosa que no he trobat destacada enlloc i que literalment m'emociona: i és com de bé parlen i pronuncien el català. No se salten ni un pronom feble i ¡oh meravella! fan sonar les esses sonores de forma clara i vibrant, fins i tot aquelles que no s'escriuen (les que en francès en diuen "liaisons"). Per exemple: "…de vegades ens Zen sortim…" que bonic! però que bonic!! Jo també les faig aquestes esses sonores, les fan els meus pares i les feien els meus avis, i les hauria de fer tothom, però ja no les fa ningú, si més no aquí a Barcelona, d'on són aquesta gent. Què voleu que us digui, a mi això em crea un lligam practicament familiar, com si fossin els meus cosins els Manel. No poden no agradar-me, si són de la família!
Si pares a pensar-hi, és ben trist alegrar-se d'aquestes coses, vull dir que el normal seria que ens en fotéssim bojament de gent que digués "s'han vingut abaix" o coses per l'estil però passa tot el contrari. Aquesta alegria que sento amb el "Zen sortim" és de súbdit de país decadent, ho accepto. Són més feliços els nostres locutors que en tenen prou de fer forat al català normatiu encabint-hi animalades preses -sempre- directament del castellà, per sentir-se plenament realitzats. Després se'ns diu que si l'evolució de l'idioma i ves a saber quantes coses, i jo responc que no, que això és la substitució d'un idioma per l'altre i que la culpa és de la desídia oceànica de molts catalanoparlants. I bé, és curiós que els Manel, modernets com són no parlin catanyol, i que sense fer-ne bandera aixequin el to i la tensió de la llengua més que moltes campanyes de milions d'euros pagades entre tots.
Potser es podria encarregar un estudi de 19.999€ per estudiar la qüestió.
Això de la pronúncia és mlt remarcable. Diria que els Antònia Font (si afines el dialecte oriental) i Els Amics de les Arts també tenen aquesta virtut.
O mos z'en eixim? a vore.