mamoya2 |
Ciutat |
dimecres, 3 de febrer de 2010 | 07:38h
Un pic cada mes mos citam en el bar LP, i una cambrera jove mos parla amb tanta tendresa com si fóssim els seus pares, és a dir: el seu comportament com a cambrera no té res a veure amb la professionalitat tan reconeguda avui en dia (somriure forçat, educació sotmesa a unes normes escrites) que sol ser tan freda i impersonal, i cadascun de nosaltres se sent a gust i pens que no canviaríem el bar LP per un altre que fos més contemporani, en el sentit que avui en dia s'atribueix a aquesta paraula -'contemporani equivalent a 'sense passat'- perquè ens sentim bé una mica aferrats al passat, però sense excessos, i és que avui per exemple n'hi ha un, i entre tots és el tercer, que ha entrat en la categoria de padrí, i per això l'altre M, que duia el capell dels grans dies ha aixecat el tassó de vi per a celebrar-ho, i aleshores ha arribat l'hora de marxar, com si ens haguéssim sentit cridats per un vent d'hivern, o per un silenciós moviment del món exterior en contra de nosaltres.
