rpala |
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 11:05h
Ens ha costat 'déu i ajuda' –que dirien aquells– però finalment hem convertit l'Enderrock del mes de febrer en un autèntic festí del modernisme aborigen. Ubicant a la portada el senyor Òscar Dalmau en la seva faceta de Dj Phil Musical, consagrem un número sencer de la revista a revisitar el pop català oblidat dels anys seixanta, allò que en pla col·loquial uns quants hem batejat com a "modernisme aborigen". A més a més, aquest especial inclou un CD elaborat conjuntament amb el segell Picap que du per títol Pop ie-ié català. Hi recuperem onze bandes absolutament oblidades que, en la més fosca nit franquista i contra tot pronòstic, van sentar les bases de la nostra música pop. Hi ressona, per exemple, aquest "Wooly Bully" de The Bonds, un tema molt popular compost originàriament pel texà Domingo Samudio, líder de Sam the Sham & The Pharaohs l'any 1965. [Més]L'especial modernista de l'Enderrock inclou una selecció de les cinquanta bandes cabdals de l'època, entrevistes a deu grups i solistes –entre els quals destaquen Maria Cinta, Els Dracs, Núria Feliu, Eurogrup, Els Xerracs, Els de la Torre, Els 3 Tambors...– i un rànquing amb les 25 cançons imprescindibles del pop dels seixanta. Així, ens assabentem de diverses coses: de com Eurogrup va deixar l'equip de so a Tom Jones perquè pogués actuar a la Plaça del Sol de Gràcia, de les aventures d'Els de la Torre, grup del Poble Sec que van ser els primers a tocar d'ska a l'Estat espanyol, i de la història del mític Francesc Heredero, l'Elvis de Sants, a qui hem aconseguit treure del seu particular exili a El Paso (Tenerife). Per acabar d'enllestir l'especial, entrevistem a diversos grups actuals que reivindiquen el llegat de l'època, com Angelina i els Moderns, Els Trons, Refugi o Els Folls.
No cal dir que tota aquesta ingent tasca de recerca té un responsable, i en aquest cas és el senyor Joaquim Vilarnau, que s'ha endinsat en un univers pràcticament desconegut per anar gratant, de mica en mica, en les fantàstiques històries de tots aquests artistes, que avui en dia encara recorden com l'esclat de la Nova Cançó va deixar en un segon terme la seva tasca. Una feina on també van jugar un paper cabdal arranjadors i lletristes com Josep Casas Augé, Francesc Burrull, Lleó Borrell o Josep Maria Andreu. Gent de primera fila que van assentar els fonaments del que avui en dia és la nostra música moderna i als que, a hores d'ara, encara cal retre un merescut tribut.
Voldria agrair també en aquest apunt la col·laboració desinteressada de músics i col·leccionsites que ens han cedit els seus acurats arxius: Marc Serrats, Carles Belda, el propi Òscar Dalmau, Jordi Roura... Ells han anat recuperant celosament tot aquest material que finalment ha pogut veure la llum. Esperem que aquest número monogràfic sigui només el primer pas cap a una plena vindicació del pop originari català.
No cal dir que tota aquesta ingent tasca de recerca té un responsable, i en aquest cas és el senyor Joaquim Vilarnau, que s'ha endinsat en un univers pràcticament desconegut per anar gratant, de mica en mica, en les fantàstiques històries de tots aquests artistes, que avui en dia encara recorden com l'esclat de la Nova Cançó va deixar en un segon terme la seva tasca. Una feina on també van jugar un paper cabdal arranjadors i lletristes com Josep Casas Augé, Francesc Burrull, Lleó Borrell o Josep Maria Andreu. Gent de primera fila que van assentar els fonaments del que avui en dia és la nostra música moderna i als que, a hores d'ara, encara cal retre un merescut tribut.
Voldria agrair també en aquest apunt la col·laboració desinteressada de músics i col·leccionsites que ens han cedit els seus acurats arxius: Marc Serrats, Carles Belda, el propi Òscar Dalmau, Jordi Roura... Ells han anat recuperant celosament tot aquest material que finalment ha pogut veure la llum. Esperem que aquest número monogràfic sigui només el primer pas cap a una plena vindicació del pop originari català.
Hola Roger,
En primer lloc felicitar Enderrock per l'especial Pop dels 60s en català d'aquest mes. Realment ja era hora que se'n parlés amb una mica de cara i ulls. He observat, però, unes errades o alguns detalls equívocs que us detallo a continuació:
-Pàg 13 (apartat 25): Mauné i els seus Dinàmics van arribar a editar 2 EPs (no 1): "Tenora 66 I" i el consecutiu "Tenora 66 II" l'any següent.
-Pàg 13 (apartat 22): La intèrpret del "Lalala" que va guanyar eurovisió el 1968 fou la Massiel no pas la Salomé. La Salomé guanyaria eurovisió l'any següent (exaqueo amb els anglesos) amb el tema "Vivo cantando".
-Pàg 12 (apartat 20): Els Consellers no van editar mai cap EP, només un únic single (2 cançons) el 1969. En Xavi Garriga va continuar després amb el grup Mi Generación que cantaven en castellà.
-Pàg 45 (peu de foto): Eurogrup publicaren primerament un EP el 1967 i l'any següent, 1968, el single que seria la seva última gravació (és a dir que el single és posterior al EP, no pas al revés).
I respecte el CD:
-La cançó de Mauné i els seus Dinàmics que surt al CD no és pas "Per tu ploro" sinó "L'emigrant"; certament a la funda del EP diu "Per tu ploro" però diria que el títol està trabucat.
Atentament,
Pep
Salut i endavant,
me'n vaig cap al quiosc pitant!!!! :D
ja tinc ganes que arribi el 20 de març... totes cap a la Farinera!! Hi haurà concurs de disfresses ié-ié? ^o^