Aquest matí m'he despertat cantussejant Grândola Vila Morena, no me la trec del cap. Al cotxe venint a la faena anava pensant què hauré somiat, no ho recorde, fins que he recordat que ahir abans d'anar a dormir vaig sentir a les notícies que enguany, ací, la primavera arribarà molt tard. Segurament em vaig adormir amb el neguit de que aquest fred (que pela) encara durarà.
Continue amb la cançó al cap, estic segura que aquesta nit he somiat la primavera.
Jo no puc traure la impressió des que t'he llegit esta entrada que si no estaries fent una metàfora política: «ahir abans d'anar a dormir vaig sentir a les notícies que enguany, ací, la primavera arribarà molt tard.» Bé, la primavera arriba sempre. Si abril va arribar fins i tot a Lisboa, on el feixisme no tenia res de metàfora...
Caram, Pere, no és només que 'saudade' tinga tantes definicions com persones n'hi ha. És que 'oblit' deu ser bastant polisèmic, atès això, això, això, això, això, això i això:
«José Afonso morreu no dia 23 de Fevereiro de 1987, no Hospital de Setúbal, às 3 horas da madrugada, vítima de esclerose lateral amiotrófica, diagnosticada em 1982. O funeral realizou-se no dia seguinte, com mais de 30 mil pessoas.»
O potser no ho he entés bé i volies dir que l'únic lloc a on Zeca Afonso és mort és, precisament, en l'oblit. Vaja, que m'has deixat una mica sorprés.
peremerono |
divendres, 5 de febrer de 2010 | 11:21h
Volia dir que els darrers anys de la seva vida, a mesura que el record de la revolució i d'aquells bells temps s'esvaïa, fou un cantant creixentment oblidat i fins i tot rebutjat i desqualificat per alguns. Després de mort, mesos i anys després, la seva memòria, el seu record, és també petit.
Devia ser que la seva presència, la seva tasca, la seva ideologia, la seva coherència, resultaven incòmodes...
Avui he comprat cinc bonics clavells rojos per regalar en representació d'un ramell extraordinari d'anys i sensacions! I avui, a Perafita, al Lluçanès, és festa, per la Candelera. I riu amb gran plaer! Per cert, aquesta setmana t'envio la Caramella.
sí, es fa llarg i molt llarg aquest hivern i avui dia de la Candelera, no riu, es peta de riure ..... així que l'hivern encara és ben viu i la primavera ja arribarà, crec, una mica més tard.
Així que cantem tots plegats la 'Grândola Vila Morena' a veure si tenim sort. Bon dia Marieta.
interessant,. com sempre, el que contes de la purificació de la verge. No sé si l'any passat el fred va acabar ben aviat, avuí ací no crec que passem dels 4 o 5 graus !
no era una metàfora política, però ara que ho dius, ací l'hivern polític serà llarguíssim, llarguíssim...
Pere
«José Afonso morreu no dia 23 de Fevereiro de 1987, no Hospital de Setúbal, às 3 horas da madrugada, vítima de esclerose lateral amiotrófica, diagnosticada em 1982. O funeral realizou-se no dia seguinte, com mais de 30 mil pessoas.»
O potser no ho he entés bé i volies dir que l'únic lloc a on Zeca Afonso és mort és, precisament, en l'oblit. Vaja, que m'has deixat una mica sorprés.
Devia ser que la seva presència, la seva tasca, la seva ideologia, la seva coherència, resultaven incòmodes...
Cordialment,
Pere
Avui he comprat cinc bonics clavells rojos per regalar en representació d'un ramell extraordinari d'anys i sensacions! I avui, a Perafita, al Lluçanès, és festa, per la Candelera. I riu amb gran plaer!
Per cert, aquesta setmana t'envio la Caramella.
Salut!
Aleix
(per molts anys?)
I gràcies per la revista.
Així que cantem tots plegats la 'Grândola Vila Morena' a veure si tenim sort.
Bon dia Marieta.
Quando vien la Candelora
da l'inverno sémo fóra,
ma se piove o tira vénto,
ne l'inverno semo drénto
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/122282