algun dia em despert entendrit pel temps /
i m’acost als llocs de la meva petita història personal /
i descobresc exemples de silenci i de gratitud /
i mentrestant he de confessar els meus pecats /
atribuïbles a l’enteniment que sol ser massa superb i vanitós /
(com si volgués endevinar les estacions sense un mapa) /
i també sé que no hauria de rebutjar la matinada/
i que en la mirada hi nien estrelles de la nit /
com interferències que m’engrunen la pell /
i que hauria d’entendre sense melancolia /
