Crec que va ser l'Elena Casas —que fou component de Pomada i que actualment fa d'Angelina a “Angelina i els Moderns”— que va usar per primera vegada l'expresió So Insistent per referir-se al Sound System…… El Sound System és una manera de fer —musicalment parlant—
consistent en intervenir, en directe, sobre música pregravada.
L'orígen d'aquest fenomen es sol situar a Jamàica on, a la segona
meitat del segle passat, van popularitzar-se unes furgonetes, amb equip
de so i reproductors de vinils incorporats, que de la ma del discjokey portaven la música popular per tota l'illa. El Dj,
però no es conformava a triar, i posar i treure, els discs sinó que solia
improvisar amb la veu sobre la música que punxava. En molts casos, el
disc ja estava gravat de tal manera que deixava espàis per a aquestes
intervencions. M'imagino aquests muntatges com unes tòmboles, sense
rifes ni regals. Només música, i la veu del figurat firaire mig
parlant, mig cantant.
Diversos gèneres musicals que han acabat esdevenint universals s'han conreat a l'entorn d'aquests sistemes. El reaguee, l'ska, el ragamurffi, el rap… i, en general, tot el féix heterogeni que anomenem música electrònica. Els Dj's han anat aprofundint en tècniques musicals consistents en crear variacions sonores i rítmiques a partir del so pregravat, alhora que han anat afegint al simple reproductor, aparells que hi aporten determinats efectes.
A l'any 2002, vam fer una aposta per aplicar aquest sistema als instruments de cobla. El projecte, de rabiosa vigència en l'actualitat, s'anomena: La Principal de Nit - So Insistent i, tal i com prevèiem i predèiem al embarcar-nos en el projecte, hem enregistrat tres discs —la trilogia de la Principal de la Nit—. La proposta, com el seu nom indica, va néixer amb voluntat noctàmbula i, com diu l'etiqueta afegida, s'actua sobre un sistema de bases pregravades.
La primera pregunta de qualsevol entrevista periodística a la Principal de la Nit sol ser del tipus:
—I què diuen els sardanistes? S'enfaden gaire, quan veuen això que feu?
o be,
—deveu tenir l'ortodòxia sardanista en peu de guerra!
I, encara…,
—penseu que amb aquesta proposta contribuïreu a la, tant sovint corejada, renovació de la sardana?
Aquests tipus de preguntes ens alerten de que no hem sabut explicar prou be l'abast de la proposta ja que, en cap moment, hem pretès entrar en el terreny de la renovació de la cobla o la sardana sinò, en tot cas, en el de la música lleugera. M'explico: no es tracta d'introduir elements d'electrònica a la cobla sinó d'introduir la sonoritat dels instruments de cobla en la música electrònica o, si voleu, lleugera.
És, per tant, una altra, l'ortodòxia amb la qual, en ocasions, topem.
En qualsevol cas, però, la premissa sempre és: Afegir! No substituïr!
El plantejament inicial, ens semblava innocent, però ha acabat creant incomoditat en alguns sectors de la modernitat.
On he de reconèixer que la proposta ha estat arriscada, i molt, és en un altre món:
Força allunyat dels ambients sardanístes i a segles llum de distància de la música lleugera s'esdevé el “ball de plaça”.
“Ball de plaça - so insistent”?
—Això sí que fa por!—.
D'això, però, en parlarem en un altre moment.
Diversos gèneres musicals que han acabat esdevenint universals s'han conreat a l'entorn d'aquests sistemes. El reaguee, l'ska, el ragamurffi, el rap… i, en general, tot el féix heterogeni que anomenem música electrònica. Els Dj's han anat aprofundint en tècniques musicals consistents en crear variacions sonores i rítmiques a partir del so pregravat, alhora que han anat afegint al simple reproductor, aparells que hi aporten determinats efectes.
A l'any 2002, vam fer una aposta per aplicar aquest sistema als instruments de cobla. El projecte, de rabiosa vigència en l'actualitat, s'anomena: La Principal de Nit - So Insistent i, tal i com prevèiem i predèiem al embarcar-nos en el projecte, hem enregistrat tres discs —la trilogia de la Principal de la Nit—. La proposta, com el seu nom indica, va néixer amb voluntat noctàmbula i, com diu l'etiqueta afegida, s'actua sobre un sistema de bases pregravades.
La primera pregunta de qualsevol entrevista periodística a la Principal de la Nit sol ser del tipus:
—I què diuen els sardanistes? S'enfaden gaire, quan veuen això que feu?
o be,
—deveu tenir l'ortodòxia sardanista en peu de guerra!
I, encara…,
—penseu que amb aquesta proposta contribuïreu a la, tant sovint corejada, renovació de la sardana?
Aquests tipus de preguntes ens alerten de que no hem sabut explicar prou be l'abast de la proposta ja que, en cap moment, hem pretès entrar en el terreny de la renovació de la cobla o la sardana sinò, en tot cas, en el de la música lleugera. M'explico: no es tracta d'introduir elements d'electrònica a la cobla sinó d'introduir la sonoritat dels instruments de cobla en la música electrònica o, si voleu, lleugera.
És, per tant, una altra, l'ortodòxia amb la qual, en ocasions, topem.
En qualsevol cas, però, la premissa sempre és: Afegir! No substituïr!
El plantejament inicial, ens semblava innocent, però ha acabat creant incomoditat en alguns sectors de la modernitat.
On he de reconèixer que la proposta ha estat arriscada, i molt, és en un altre món:
Força allunyat dels ambients sardanístes i a segles llum de distància de la música lleugera s'esdevé el “ball de plaça”.
“Ball de plaça - so insistent”?
—Això sí que fa por!—.
D'això, però, en parlarem en un altre moment.
Marcel dixit, 31 de gener del 2010
