
NOMÉS NOSALTRES
Són les onze de la nit.
Ací estem,
només nosaltres:
els teus llavis, la finestra,
l’abaltiment i l'hivern
adormit en un fil de veu.
PLUJA
He desfet el dia
amb la certesa que vindràs.
La melangia és ara
tan sols pluja de paraules.

IMPERATIUS
Encén-me la boca.
Fes-me desoir tot el silenci.
Sotmet-me a la claredat del teu esguard.
Atura el temps on ressonen les flors.
No mires enrere.
Vetla els meus somnis.
Amb un sol gest, prodiga’m el teu amor.
Encén-me novament la boca.





Encenem-nos l'ànima.
Fem-nos oir tot el xiuxiueig del silenci.
Sotmetem-nos a la complexitat
dels múltiples esguards.
Deixem passar el temps on no ressonen les flors.
No mires enrere. D'un i l'altre.
Vetlem els somnis de cadascun.
Amb un sol gest, digue’m el teu amor.
Encenguem novament les torxes.
Res seria aquest parèntesi sense la vostra lectura. Gràcies als dos pels vostres comentaris!!!