"Inicialment, Benet l'ajudà -a Montserrat Roig- econòmicament tant com pogué. Cap al final, però, els diners no arribaven per enllestir-ho. L'antic senador en parlà amb gent forta d'armilla -empresaris, professionals liberals. No res. Un taló estès per Josep Andreu i Abelló donà al llibre l'empenta que li mancava" (...)
Rodamots de 25 de gener, va recollir, per primer cop, un breu text d'un dels meus llibres. La cita -de la meva biografia de Montserrat Roig- m'omple de satisfacció com a rodamotaire de primera hora -ara fa cinc anys, quan no hi arribaven pas el miler; ara en som 17.000 (parlant de tot, ja hi estàs subscrit?).
Després del mot del dia: "anar fort d'armilla", la cita diària amb Rodamots recull una o dues cites d'un text literari o periodístic -la següent prové d'un llibre del malaguanyat editor Isidor Cònsul, de Proa.
Algun enllaç (un recordatori necrològic d'en Cònsul, a càrrec del gran Joan F. Mira) i una frase d'un personatge conegut -literat, científic, polític... En el full del 25 de gener n'hi ha una de Christa Wolf, escriptora alemanya: "El que no s'escriu, s'oblida".
Ja pots començar a pensar-te una dedicatória.
Aprofito el teu correu per comentar-te-les a tu i a les lectores i lectors d'aquest blog.
El llibre va ser corregit, lingüísticament, pel director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat-PAMSA, Josep Massot, monjo de Montserrat, i erudit, el qual era íntim de la família Roig. I la fotografia, ben agosarada, atès que ella hi surt tot fumant i en una actitud desenfadada, la va triar també ell. Per cert que la correcció va suposar un estira i arronsa entre el director i servidor. Al text ja corregit, impecable, hi vaig afegir més de 150 rectificacions, matisos, afegits, i supresions, cosa que, al seu torn, obligà a Massot a una nova -i també no habitual en aquella casa, correcció.
A banda d'això, Massot em va proposar algun afegit, cosa poc freqüent, inaudita, donat que que coneixia el tema tan bé o millor que jo mateix.
Finalment, el llibre va sotraguejar la família Roig, i gràcies al director de l'editorial vàrem poder neutralitzar els atacs i crítiques, ben comprensibles, però no acceptables -jo no les hi vaig acceptar de cap manera. Val a dir que ningú de la família no hi va assistir a l'acte de presentació (coses que passen).
Pere
Fins el darrer minut i segon.
Sempre es pot millorar un text i miro d'aprofitar-ho.
Bon viatge (a veure si ens ofereixes notes de l'estada, cubanita...)
Pere
I vaig triar, com faig amb els altres biografiats, algú que m'agradés molt, literàriament, en aquest cas, a nivell personal -sempre he pensat que jo no perdo el temps, dos anys pel cap baix, convivint amb un fill de sa mare o amb un corrupte o un mediocre per treure'n un llibre.
La Roig era interessant, intel.ligent, bona en la seva feina, i, perdó, atractiva (només hi vam coincidir una vegada, jo jo la coneixia personalment, en una llibreria a tocar de la Rambla, jo la miro i ella se n'adona i mira com la miro...
). I punt.
Pere
Llàstima del "I punt" que poses. Era una meravella. PARLO EN SERIO.
Fas ben fet d'escriure biografies de dones. Clar que si!
Jo, ja et felicito!
Petons
Anna
Sí, dona de caràcter, franca, enamoradissa, presumida, seductora, intel.ligent, d'esquerres, nacionalista, psuquera, bona escriptora (per fer el llibre, un dels més grans autoregals, va ser que vaig haver-la de llegir tota -fins i tot llibres exhaurits que em vaig fer dur de Galiza i Castella, perquè aquí no hi eren)
Una aperta,
Pere
Quina enveja de feina, la teva!