Parlant de vodka, els
russos diuen que una ampolla és massa, però dues massa poc, que tres, en canvi,
són la mida justa. I és que sovint, no sempre, però sovint, el terme mig és la
pitjor opció i, volent quedar bé amb tot-hom, no satisfàs a ningú. És el que ha
passat amb la inacabable redefinició del model de mobilitat a la ciutat de
Manresa. Ja a finals dels anys setantes es va fer evident, també aquí, allò que a ciutats més gran ja s’havia
vist abans, que l’increment del nombre de cotxes particulars convertia aquest
mitjà en ineficaç per a desplaçar-se pel centre de la ciutat i que la
convivència entre els vehicles i els vianants començava a ser-hi molt
complicada. Ras i curt, el nombre de cotxes s’havia disparat i els carrers del
centre i el nucli històric, ja no
podien oferir espai suficient ni per circular-hi ni per aparcar-hi. Aleshores,
malgrat l’oposició inicial d’alguns botiguers, es va prohibir el trànsit de
vehicles a determinats carrers, al voltant de sant Domènec. L’iniciativa fou un
èxit i encara ara aquells primers carrers sense cotxes són els que millor han
aguantat la davallada comercial del barri antic; mentre que allà on la
incorporació a l’illa de vianants s’ha fet tard, o encara no s’ha fet, el
nombre de botigues tancades s’ha
multiplicat. Val la pena recordar que a la Plaça Major molts
establiments van començar a abaixar persianes quan encara era plena de cotxes,
i que el carrer Sobreroca no se n’acaba de sortir, malgrat tenir un aparcament
a la vora, perquè a ningú li agrada passejar tot esquivant vehicles en marxa.
L’any 1997, l’aleshores regidor
de via pública va afirmar que en deu anys tot el barri antic seria illa de
vianants i, més endavant, que la
posada en marxa de l’aparcament a la plaça de la Reforma en seria l’impuls
definitiu. També van dir que el tot el carrer Guimerà seria vedat als
automòbils, que calia evitar que la gent anés amb cotxe el centre o que calia
millorar el transport públic, sobretot amb la comarca, però s’haurà tardat més de 40 anys, quaranta!, a recuperar
el tren per a viatgers a la línia de Súria i Sallent. Portem massa anys de
transició entre el vell model, en el qual el cotxe tenia l’hegemonia absoluta,
i el nou, que no acaba d’arribar, amb alternatives pràctiques i atractives. No
tenim les avantatges del vell sistema, i no les tornarem a tenir mai més, però
encara no s’han pres les mesures necessàries per tal què desplaçar-se per
Manresa, o cap a Manresa, sense automòbil sigui fàcil i agradable. Fa massa
anys que som a mig camí, que als que manen els tremola el pols alhora de tirar
endavant els canvis que ells mateixos saben que calen.
Pensant en el veí del Barri, que és l'últim amb el que sempre es pensa, si és que si pensa alguna vegada, evidentment agraïrà un Barri més net de cotxes, però alhora, qui més qui menys té vehicle propi, per voluntats o necessitats variades i diverses, però el tenen i l'utilitzen.
Per tant, a l'hora d'encara el problema de la mobilitat de Manresa, s'ha de tenir en compte la necessitat d'aparcament dels veïns, de tal manera que la seva qualitat de vida no en surti perjudicada. I un dels principals problemes que pateixen és l'abús que es fa de l'explotació de les zones blaves, amb multes estalinistes, amb preus que superen de tros els de moltes altres ciutats catalanes. I per altra banda, hi ha una greu manca de places de pàrquing, i les que hi ha, amb preus de lloguer exagerats i horaris inflexibles.
El problema s'ha de solucionar fent passos decidits, però en ordre. Ben planificats, pensant en tothom a qui afectarà la transformació.
Salut i endavant!
Merci per la col.laboració