OriolSoler |
dilluns, 1 de febrer de 2010 | 06:23h
M’expliquen que la sessió de Juan
Señor a 10 en comunicació d’Escacc va ser memorable dibuixant el futur
dels diaris. Mireu la crònicaal web d’Escacc i l’entrevista
que publicava la Vanguardia.
I llegint tot això em venia al cap
en Banksy, l’anònim artista
de carrer que commociona Londres i New York, que fa temps que fa això que diu en Señor que haurien de fer els diaris, sacsejar el cervell, fer-nos sentir
vius. I somriure que els diaris també han de fer somriure...
Aquest bloc va néixer el juliol de 2006 per compartir de forma
intermitent i informal com evolucionava el projecte de grup cooperatiu al
voltant de la indústria cultural que impulso amb altres amics, Cultura03.
El 8 de juny de 2007 vaig deixar el bloc i em vaig comprometre a continuar
al cap de dos anys per veure, de forma esportiva i sabent els riscos de fer
evidents els errors, i els encerts, com havien evolucionat les coses en el
nostre projecte, en la indústria cultural local i en la indústria cultural
global amb la perspectiva del temps.
Complint aquest compromís, Núvol Vermell torna a posar-se en marxa durant
un any, les regles del joc son les mateixes:
Intentaré escriure cada dia de dilluns a divendres sobre el projecte de
Cultura03 i sobre la indústria cultural i de la comunicació catalana i i del
món. Res més.
Donaré detalls sobre persones i reunions , fracassos i èxits, idees
pròpies i alienes... amb la única intenció de compartir la il·lusió per
aquest projecte empresarial.
Respectaré, és clar, la confidencialitat que exigeix la confiança de
tanta gent i l’elemental prudència sobre els projectes en curs que encara
no estan consolidats.
Finalment, no criticaré a ningú. Ni als polítics, ni a la competència
i menys als de casa. Només bones idees, dades, coses que passen amb l’únic
objectiu de construir, de compartir, de créixer.
I n’hi afegeixo una de nova:
Si que accepto comentaris però caldrà fer-los en el meu facebook,
de la mateixa manera que vull fer aquest bloc amb alegria, no em ve de gust
que em flagel·lin anònims impertinents.
