La pel·lícula de Reitman, el fill del director de "Caçafantasmes", acaba de fer una pel·lícula de difícil classificació. "Up in the air" utilitza a fons el cinisme d'un George Clooney amb una interpretació antològica. Fóra fàcil asseverar que l'actor caricaturitza el personatge per elaborar una sofisticada comèdia de tons tràgics, tanmateix, i segons com, el film podria ubicar-se com a un nou gènere: el "realisme capitalista". El "realisme socialista" esdevingué un estil artístic i estètic que perseguia lloar les virtuts de la nova societat soviètica i cantar les excel·lències del comunisme. Fins a cert punt, les cares somrients de treballadors estajanovistes (parodiades brillantment a l'entrada del "Polònia", amagaven el frau monumental d'un règim opressiu, on l'absència de llibertat esclafava l'individu i el reduïa a la mínima expressió. Reitman, bon fill del seu pare, també ha caçat els "fantasmes" del món corporatiu anglo-saxó. El "realisme capitalista" reflecteix a la perfecció com la cultura capitalista, rere la façana d'opulència i riquesa, esclafa les vides personals d'un individu a qui es desposseeix del seu món, amb un somriure.
El personatge interpretat per Clooney, un executiu que vola arreu dels Estats Units per aplicar la solució final a centenars de treballadors, representa l'aspiració de la cultura corporativa nord-americana, aquesta que exportem amb entusiasme gràcies a ESADE, IESE o les cambres de comerç. Un individu privat d'intimitat, de lligams socials, a la recerca de somnis ridículs (l'aspiració del protagonista és volar deu milions de milles). No importa quantes existències pot destruir, quantes vides pot enviar a la fallida personal. Tanmateix, i per estendre els beneficis d'uns pocs, no dubta a assolir una vida buida, en una profunda solitud, en la més absoluta desolació. Aquesta és la ideologia triomfant: omplir els malls, destruir les persones. L'obsessió per acomiadar persones, a la recerca de maximitzar beneficis, té un nom: terrorisme empresarial. En aquesta situació, els poderoses recomanen prendre pastilles per dormir. És millor prendre "Bastilles" per somiar.
La pel·lícula de Reitman, el fill del director de "Caçafantasmes", acaba de fer una pel·lícula de difícil classificació. "Up in the air" utilitza a fons el cinisme d'un George Clooney amb una interpretació antològica. Fóra fàcil asseverar que l'actor caricaturitza el personatge per elaborar una sofisticada comèdia de tons tràgics, tanmateix, i segons com, el film podria ubicar-se com a un nou gènere: el "realisme capitalista".
