L’he manllevada d’un diari digital. M’ha sorprès. Segurament perquè m’ha confirmat una certa visió de la cúpula del PSC-PSOE.
Vaig viure de ben a prop el PSOE de la transició democràtica. He seguit amb contacte més o menys sovintejat amb persones que militen en el partit, que varen tenir-hi un paper rellevant i als qui aprecio. Quina diferència entre el PSOE de la transició i el d’avui!
Els he ensenyat la foto, als amics. Els he demanat què veuen a la foto. Trasllado una de les respostes que millor sintetitza l’estat d’ànim dels amics: “El mateix que hi veus tu, segurament. Gent acomodada al govern, que han deixat aparentment de banda els ideals que algun dia van dir defensar. És paradoxalment la mateixa gent que es posa un mocador vermell al coll quan toca i si et descuides aixeca el puny. Han perdut frescor. Han perdut capacitat de transmissió de sentiments i de veritat. Podria ser que ja no en tinguessin”
Mai com ara la política de govern al més alt nivell és representació. No vull escriure només representació. És, més d’un cop, teatre fet de cara a la galeria.
A partir d’enquestes i estudis d’opinió i de molta sociologia electoral elaborada per gabinets que s’ho fan pagar es dissenyen no ja polítiques públiques consistents sinó accions públiques de política sovint inconsistents, però no tan improvisades com semblen.
Cada dia trobaran exemples d’aquesta forma de fer de dels governs. L’allargament de l’edat de jubilació, la intenció de crear vegueries amb lleis que no es volen aprovar, la tramesa d’una carta oposant-se a allò que un no s’oposa...
No és, per tant, d’estranyar que hi hagi desafecció política perquè s’ha perdut autenticitat i sentit de la veritat. Els ciutadans ho perceben, quan no ho saben de cert. Per aquestes raons, la política és una principal causa de preocupació dels ciutadans, que també saben que algú s’ha d’ocupar dels afers de tots.
La distància entre els de la foto i els militants del PSC s’ha fet infinita, o gairebé. La distància entre les bases d’ICV i en Saura i Baltasar és la mateixa que entre dues galàxies separades milers d’anys llum. Als d’ERC els passa el mateix. Per això poden perdre les eleccions.
El mal és que conforme els qui manen als partits de govern s’allunyen de la societat, la societat s’allunya de la política, que no en té cap culpa.
(La foto és d'e-notícies)
