Torn a ca meva per l'autovia, i l'horitzó són les muntanyes blaves, d'un blau fosc, com a sòcol dels niguls blancs que volen, lents com una guarda d'ovelles, d'aqueixes que hi ha sovint pasturant per aquí devora, i un cel tan blanc que és com un gran buit, i he de recordar per força la lluna immensa d'ahir a entrada de fosca, que volia omplir el buit de la nit, i a l'esquerra els ametllers, l'hivern en un parèntesi de flors blanques que em fan la sensació que tots hem d'amollar llast, de deixar-nos endur sense teories, la consciència de solitud compartida davant la naturalesa...
Accés de l'autorCategoriesÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |