Aquest fragment ja l'havia escrit anteriorment, però em sembla adequat recuperar-lo pels dies que estem passant de retallades, insults, culturicidis ("idioma valencià"?), retallades de drets de forma unilateral,...
Em considero un
independentista, per simples motius de respecte. O sigui, si juguem al "joc
de les fronteres" -i, això sembla que no canviarà per un temps
indeterminat-, hi hem de poder jugar tots, en igualtat de condicions.
M'explico. El fet de ser partidari de la independència dels PPCC no és per
motius romàntics, com es pot despendre de certs nacionalismes, és més aviat
perque no entenc, i no puc acceptar, les jerarquies instaurades i els genocidis
culturals legalment establerts. A mi l'atzar m'ha fet néixer als PPCC, un
territori amb una cultura i una llengua pròpies, però que per fets de la
història, ha estat manllevat de la seva sobirania, de la seva llibertat, la
qual cosa l'ha dut a estar en un nivell jeràrquic inferior a la resta de
cultures que han pogut mantenir la seva pròpia sobirania. Aquest fet, aquesta
pèrdua de llibertat, aquest pas enrera, ha provocat que altres ens culturals
sobirans hagin adquirit un suposat dret, de fet l'exerceixen immunement, per
tal de poder decidir per nosaltres, sense el nostre consentiment, per la força
(de les armes i de les lleis). Això ha provocat diferències d'estatus, una
jerarquia que ens ha dut a aniquilar el respecte dels uns pels altres, s'ha
creat el dret a decidir en nom del veí.
Tot això, per què ho dic?
Doncs, aquests són els fonaments del meu independentisme, i no els romàntics. A
part d'això, hi ha un fet global: Si unes cultures es mengen a les altres, el
món s'empobreix, i les conseqüències són nefastes!
El primer Think Tank transversal, no partidista i virtual /
Si voleu participar en aquest bloc comunitari, contacteu amb els participants o envieu un mail a:
olladegrills@gmail.com
Actualitat: Participeu al debat sobre la resposta ciutadana a l'inacceptable acord Mas-Zapatero!
Quan m'enganyen descaradament després de fer-me agafar esperançes els hi sol.lo dir que son uns cabrons. En Zapatero és un cabró: Aprovaré el estatuto que .... En Maragall és un cabró: Hem fet una proposta de màxims... En Mas és un cabró: Que dir d'en Mas... Els de IU son uns cabrons: Per deixar-se donar pel cul no cal xerrar tant.. PSC, CiU i PSOe : em feu vomitar... ERC : A veura que farem. Vindrà just si t'en salves...
josep de València |
divendres, 10 de febrer de 2006 | 21:23h
Jo també, pense tanmateix, que hem de fer-ho, - i fer-ho entendre- per qüestions globals. Advoquem per una sobirania cosmopolita. Em fot a manta que ens pengen la llufa del nacionalisme. ELLS, que diria Fuster, ens desprestigien d'eixa manera. Ens perd, a més, un cert localisme. Quan ELLS són d'un localisme i banal que tomba de tos. Sols s'hem d'abocar a guatar les seuers TV's, dfiaris, etc. No saben què passa dellà de les seues fronteres (físiques i metals). Enganxar-nos a discutir, a fer "pedagogia" que deia la Rahola és, amb perdó, més inútil que masturbar un mort.
Espai web del bloc Marcús on es pot trobar tots els apunts del bloc classificats en categories, un espai sobre blocs i altres seccions amb webs interessants.
Quan m'enganyen descaradament després de fer-me agafar esperançes els hi sol.lo dir que son uns cabrons.
En Zapatero és un cabró: Aprovaré el estatuto que ....
En Maragall és un cabró: Hem fet una proposta de màxims...
En Mas és un cabró: Que dir d'en Mas...
Els de IU son uns cabrons: Per deixar-se donar pel cul no cal xerrar tant..
PSC, CiU i PSOe : em feu vomitar...
ERC : A veura que farem. Vindrà just si t'en salves...