Una assemblea d'una associació que vol acabar en partit polític per tenir presència al Parlament de Catalunya decideix a través d'uns estatuts que les llistes electorals es faran d'una manera determinada. A la mateixa assemblea es trien les persones que formaran l'executiva. Mesos després, la majoria d'aquesta executiva (tretze persones, aparentment) prefereix que les coses no es facin exactament segons es va decidir en aquells estatuts i la resta (quatre persones; i no sé si em surten els números) no hi està d'acord. Sorprenentment, aquestes diferències no es resolen de manera democràtica, la majoria de l'executiva no imposa el canvi de criteri als estatuts, sinó que aquests tretze pleguen i deixen aquells quatre o cinc solets al capdavant del projecte. Sembla que és això el que ha passat a Reagrupament. I si no, el bloc és obert a comentaris aclaridors, com sempre. La crisi està servida. El mal està fet. Els mitjans ja en van plens. I hem tornat a obrir un altre debat que no necessitàvem. Quina ràbia que em fot tot plegat!
Sí, ràbia. Perquè hi ha qui es pensa que jo voldria enfonsar Regrupament. Sempre hi ha hagut gent que veia malvolença en propostes que he fet o en apunts que he publicat. Però en realitat, com a independentista, el meu desig és que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya cap independentista es quedi a casa. I això passa per assegurar l'oferta, perquè tothom pugui triar la seva eina, sigui Esquerra, sigui Reagrupament o sigui la que sigui. Si nosaltres hi anem tots i ells es queden a casa, el principi d'Hondt ens pot donar una posició molt i molt favorable al Parlament.
Per això em fa ràbia que ara es parli de crisi i d'escissió a Reagrupament. No me n'alegro pas. Ni em faria cap gràcia que Reagrupament, després de tot plegat, no es presentés a les eleccions. Totes les persones que s'hi han associat ho han fet amb il·lusió i amb ganes. I ara no es mereixen una enèsima confrontació. Espero que tots plegats ho sàpiguen reconduir, que tot plegat hagi estat una mera giragonsa estratègica, però fins i tot si fos així ho trobaria francament desafortunat.
Per això em fa ràbia que ara es parli de crisi i d'escissió a Reagrupament. No me n'alegro pas. Ni em faria cap gràcia que Reagrupament, després de tot plegat, no es presentés a les eleccions. Totes les persones que s'hi han associat ho han fet amb il·lusió i amb ganes. I ara no es mereixen una enèsima confrontació. Espero que tots plegats ho sàpiguen reconduir, que tot plegat hagi estat una mera giragonsa estratègica, però fins i tot si fos així ho trobaria francament desafortunat.
D’entrada l’independentisme, Carretero i Reagrupament torna a ser a les primeres portades dels diaris i noticiaris. El ressó mediàtic, el soroll de galliner espantat, comença amb les primeres declaracions del ppc parlant d’aquesta encara associació, demà dilluns en parlaran quasi bé tots els partits.
Cal esperar amb tranquilitar que tot-hom es vagi posicionant i deixar que els flaixos politics prenguin l’efecte que han de pendre. Hi han moltes coses darrera més positives que negatives que succeiràn els propers dies.
No defalliu, salutacions.
Esperem a demà, Carretero parlarà a RACC1 a les 8,30 hores. Jo penso que hi han moments en que la decissió més assenyada és la que ha pres en Carretero. El reagrupament no pot esdevenir un partit amb els defectes congenits que sempre hem denunciat. No es pot pactar i deixar campar les ambicions personals i les capelletes que embruten la vida dels partits de sempre. Aixó s'ha d'aturar al començament de manera decidida, i s'ha fet.
Esperem a demà, Carretero parlarà a RACC1 a les 8,30 hores. Jo penso que hi han moments en que la decissió més assenyada és la que ha pres en Carretero. El reagrupament no pot esdevenir un partit amb els defectes congenits que sempre hem denunciat. No es pot pactar i deixar campar les ambicions personals i les capelletes que embruten la vida dels partits de sempre. Aixó s'ha d'aturar al començament de manera decidida, i s'ha fet.
Laporta hi té a veure alguna cosa?
http://www.directe.cat/opinio/c2014/laporta-obra-un-crisi-a-reagrupament
Què està passant a Reagrupament ? Doncs molt senzill. La causa del que està passant a Reagrupament és la mateixa que fa (ha fet) que la gent de les CUPS, Sumem, etc...no s'hi vulguessin integrar.
Rera l'excusa de desivenences estratègiques, la pura realitat, la trista realitat, NOMES és d'interesos personals, baralles per ocupar càrrecs, afany de protagonisme, vanitats diverses i molt, molt, moltíssim ego per part de tots plegats.
I torno a repetir el que he dit sempre: Si no anem tots a una, no ens en sortirem de cap de les maneres.
El que s'aprova en assemblea va a missa, mentre un altre assemblea no digui el contrari. En cas contrari és el "campi qui pugui".
L'assemblea de 3 d'octubre de 2009 va aprovar la ponència política on es diu el següent:
Punt 4.2.a
"L’associació Reagrupament Independentista donarà suport a una candidatura electoral que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 ja sigui com a partit polític o com a coalició de partits polítics, que compleixi les dos condicions següents:
- Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea General celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral.
- Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent."
si Reagrupament ha de donar suport a qui es presenti a les properes eleccions amb la independència com a prioritat i al programa, sigui aquest que es presenti com a partit o com a coalició de partits polítics, com lliguen els dos punts que s'han d'assumir i la possibilitat que fos aplegament, i de partits polítics?
Perquè no pot ser que es demani gaire més que el compromís per la independència a les properes eleccions i els mínims que aquesta tasca demana. I és molt difícil que algun partit es vulgui aplegar si resulta que, com diu el punt segon, els seus candidats no siguin cosa seva, de cada partit que s'hi afegís, i els hagués de triar l'assemblea de Reagrupament.
Ho entenc malament pot ser, o és una cosa interna? On està aleshores el lloc per a la coalició per a les properes eleccions, que és el què necessitem?
Aquest post t'honora. No hi ha res més a dir.
Xavier, què farem amb la patronal de les sales de cinema i amb els distribuïdors de pel.lícules? Hi ha gent que no es vol quedar quieta a casa i volen entrar sense pegar durant els dies de la setmana vinent. En saps alguna cosa? D'altres volen entrar massivament al Facebook d'OCINE per protestar. Això és segur. Alguna cosa haurem de fer, no creus?
Reagrupament és un altre exemple d'allò que dissabte vam debatre a la Catosfera Digital de Granollers: l'empowerment. Els reagrupats han impulsat unes idees i uns valors, més que no pas unes persones. Per liderar això la gent ha triat qui volia a la junta d'una manera neta, democràtica, exemplar. Ara no s'entén que surtin veus que parlin de mans negres d'ERC. Els qui formen part de la junta els va triar la gent. I amb molta il·lusió, que jo vaig ser al congrés i es notava. Cadascun dels noms va ser llargament aplaudit i aclamat. En fi... A veure si es pot arreglar sense gaire sang mediàtica.
d'acord Pere Granas. Aquest país mai no serà independent, mentre
l'independentisme sigui tan cainita i infantil. Unió i no divisió."
No sé en què acabarà això, i de moment, entre els meus coneguts a Reagrupament, regna el desconcert i la perplexitat.
Compàs d'espera.
Ara per ara, un vot independentista restarà a la nevera.
El meu twitter: @cgolive