mamoya2 |
Dietari |
diumenge, 31 de gener de 2010 | 09:45h
Hi ha coses entre dos guions, i entremig hi ha no tan sols la cosa sinó la nostra interpretació, una manera de relacionar-nos amb el món, i la recepció sempre sol ser individual, però s’ha de compartir, des de les idees més simples fins a les més complicades, com si circulassin en llibertat i anassin deixant un pòsit d’experiència i delicadesa. Els dos guions poden ser el començament i el final, i enmig una porta que s’ha d’obrir, s’ha de trobar la clau, i aquest és el deure, per ventura tan sols un instant de felicitat, però prou interessant per a justificar la vida.
