No em dol la lluna que ferix el temps aquesta nit callada. La meua pell és la vigíla que les hores nocturnes recorden entre les fulles d'un arbre de llum, d'una mar sobtada. Hui la nit és una arbreda encesa, secret rierol que em desvetlla l'ànima. No em dol la lluna plena i ferida pel temps. No em dol aquesta pluja freda....
Gràcies, Belen, per acceptar incloure la teua foto!
No, no dol la lluna plena d'avui, brillant i amb una llum potent que entra per el balcó i il.lumina tota l'estança. Desvetlla l'ànima, els records i les ferides, encara no obertes. Però, no no et dol. La música molt adient.
al menys he tocat alguna cosa...la sensiblitat musical, que ha despertat en sentir una música que no t'agrada. La propera vegada, potser... Ho intentaré... Salutacions Pura
Gràcies per les "petites llunes grans" de les teues paraules. No, és cert, no em dol la lluna, cap ferida dol quan és la pell i l'ànima qui han desitjat sentir-les. He volgut expressar la fondaria dels sentiments, la seua dualitat, la forma en que, amb ells, també amb els records i els "presents" em sent afortunada. Petons llunàtics!!! Pura
La música molt adient.
Així que no podria dir que aquesta vegada m'has tocat el tendre.
La propera vegada, potser...
Ho intentaré...
Salutacions
Pura
He volgut expressar la fondaria dels sentiments, la seua dualitat, la forma en que, amb ells, també amb els records i els "presents" em sent afortunada.
Petons llunàtics!!!
Pura