VilaWeb.cat
querbosch | dissabte, 30 de gener de 2010 | 23:35h

Encara no han fet ni demostrat  res, i ja tenim ball de bastons a Can Reuagrupament. I tot sembla causat pel que més han criticat,  personalismes i poltrones.

Caldrà esperar què en surt de tot plegat, però de moment hi ha una cosa que no aconsegueix Reagrupament, i que....


el futur nacional de Catalunya necessita com el pa. Un lideratge, seriós, ambiciós, honest i valent. Reagrupament pot agrupar aquestes condicions, però de moment no ho aconsegueix i ni tan sols s'hi acosta.

El sobiranisme no es pot permetre perdre més temps amb batalletes internes sobre qui els te mes grossos o és més essencialista. El projecte d'ERC no ha funcionat, i el de Reagrupament va pel mateix camí, topant amb les mateixes pedres tot just començar.

Els personalismes no són mai bons ni recomenables, i els lideratges només són bons quan són espontanis i reconeguts. Si no, tot funciona molt bé fins que toca repartir-se els galons, i sembla que no n'aprenem mai. Així anem malament Reagrupament.

Comentaris: 4
  • Ara cal tots els lideratges possibles i que no en manque cap ni u.
    Anònim | diumenge, 31 de gener de 2010 | 12:17h
    Ara és hora d'aprofitar tots els lideratges existents de les forces independetistes emergents per a aconseguir l'independència i la normalitat de les institucions catalanes. 
  • Una qüestió de prioritats.
    Anònim | diumenge, 31 de gener de 2010 | 12:10h

    Les forces emergents independentistes pot ser ara haurien de pedre el nord en polèmiques esterils.

    Ara no és hora de decidir i discutir el model de país que es vòl, si no l'objectiu primer ha de ser l'independència i la normalitat de les institucions catalanes.

    Després ja es discutirà democràticament el model de país que és vòl i que vòlen representar les diferents sensibilitats a través de cada partit. 

    Ara no és hora de discutir si es vòl un u altre model territorial més equilibrat ...

  • Cal tirar endavant
    antonirigol | diumenge, 31 de gener de 2010 | 11:49h
    No podem permetre que la intoxicació dels mitjans interessats en destruir RCAT se surtin amb la seva, cal esperar  a que demà tothom pugui parlar i si cal fer valer la voluntat de la majoria de la gent. En una força transversal es normal que hi hagi diferents opinions, i cal que siguem flexibles per fer-hi entrar la major quantitat de gent possible, però si una minoria no hi està d'acord el que ha de fer es callar, o marxar.
    • Una minoria significativa
      Gemma| Adreça electrònica | diumenge, 31 de gener de 2010 | 12:21h










       


      Quan una minoria, com dius tu,  també escollida democràticament,
      el que vol es que es respecti els astuts aprovats per tos/tes membres del RCAT,
      només cal agrair la seva valentia, coratge i lleialtat  per defensar el que democràticament als
      companys i companyes  varem decidir.


      I la grandesa del RCAT en cap moment es trobarà en el seu líder sinó en
      la gran capacitat de treball, entusiasme i positivisme dels seus i de les seves
      membres.


      Aixó no és una secta i per tant podem funcionar sense aquest tipus de  líder que vol posar els seus interessos
      personals per davant dels interessos generals.


       


      Gràcies Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira i
      Francesc Abad


       


      Força !!!!


       



       


       

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Justícia i Llei, no són el mateix
  • El que no es diu

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris