VilaWeb.cat
pereto | dissabte, 30 de gener de 2010 | 21:12h
Una imaginativa campanya contra l'homeopatia recorre Gran Bretanya. 10:23 Homeopatia: no hi ha res, s'ha desenvolupat aquest matí en diverses ciutats. Exactament a les 10:23 del matí, grups d'activistes convocats per una societat d'escèptics s'han pres sobredosis de preparats homeopàtics, han engolit pots sencers de pastilles, simplement per a demostrar que no passava absolutament res. La campanya inclou una petició al govern per a que revise la inversió de fons públics (de l'ordre de 4 milions de lliures) en homeopatia. Així mateix, hi ha una petició a Boots, la gran cadena d'establiments relacionats amb els productes farmacèutics, per a que deixe de vendre productes homeopàtics. Es dóna la circumstància que Boots ha admés oficialment que sap que aquests productes no fan res però que els continua comercialitzant perquè hi ha gent que es pensa que sí que són efectius. Vaja que troben prioritari aprofitar-se de la gent ignorant que no de tenir un comportament empresarial ètic.
El nom de la campanya, pel contrari, sí que té substància. Per què 10:23? Fa referència a 1023 (és a dir, un 1 seguit de 23 zeros) ja que 6 vegades aquesta fabulosa xifra és l'anomenat nombre d'Avogadro, una quantitat central en el raonament químic, la quantitat de partícules presents en un mol. Resulta que a les dilucions que es preparen els principis homeopàtics (1060), no hi ha ni una sola molècula en la solució, tot és aigua. La dilució és tan gran que ni tan sols equival a posar una gota de substància en l'aigua de tots els mars del planeta, com explica eficaçment Richard Dawkins en aquest vídeo. O siga, que aquest matí centenars de persones s'han pres pastilles de sucre que havien estat simplement banyades amb aigua prèviament. Una manera molt dolça i original de demostrar que això de l'homeopatia és una gran estafa, el major negoci de tota la història de la humanitat perquè et cobren per una cosa que no et venen.

Comentaris: 11
  • Si bueno . . .
    Fernando| Adreça electrònica | dijous, 4 de febrer de 2010 | 16:10h

    El problema aquí es que la ciencia es una de las pocas cosas que ha desmotrado ser funcional frente a muchas otras cosas, yo particularmente si caigo enfermo algún día prefiero que me lleven al médico que a un chamán, y siguiendo con esto, hay tal cantidad de fraudes cometidos por la pseudociencia que se me hace raro que no hayan intentado pararles los pies a nivel legal.

    Por ejemplo, ¿alguien ha oido hablar del biomagnetismo? es una pseudociencia que afirma que mediante dos imanes pueden curar enfermedades, entre otras la gonorrea, el cancer y el SIDA, pues en Carlet hay una clínica donde se ofrecen servicios de biomagnetismo, en Barcelona hay varias, y en Valencia hay muchos ''terapeutas'' del biomagnetismo, estoy por ir a poner una denuncia a algún sitio, porque me hiere ver como se usa el nombre ciencia para vestir a la burra de seda.

    Un saludo.

  • Millor estafat que mort
    JRRiudoms| Adreça electrònica | diumenge, 31 de gener de 2010 | 00:07h
    Amb tots els respectes, crec una mica agosserat etiquetar als usuaris de l'homeopatia d'"ignorants". D'ignorants, de ben segur, n'hi ha més entre els usuaris de productes alopates.
    Potser els personatges, més o menys frikis, del vídeo i de les fotos es tindrien de prendre les coses amb una mica més d'escepticisme i no tant dogmàtisme "cientific", però sobretot que no es prenguin pots sencers de pastilles alopates! El resultat, el més segur, seria la mort.
    Ja ho deia un a principis del segle passat: "Si s'aboquessin tots els medicaments al mar seria un gran bé per la humanitat, però una gran desgràcia pels peixos".
    Als preparats homeopàtics no tot és aigua.
    • be water my friend
      jacob | dimarts, 2 de febrer de 2010 | 17:26h









      Hola JRRiudaoms, diverses coses:



      1. d'ignorants n'hi ha a totes les cases



      2. Si haguéssim fet cas a l'il·luminat que a principis del segle passat
      pretenia que llencéssim tots els medicaments "al·lopàtics" al mar
      avui en dia seguiríem amb una esperança de vida mundial d'entre 30-45 anys i no
      pas d'uns 66 anys com tenim ara.



      3. "Dogmatisme científic" és un oximoron, son termes antitètics. La
      ciència a diferència de les pseudociències (com la homeopatia) conté l’antídot
      contra el dogmatisme que consisteix en admetre que pot estar equivocada i la
      capacitat de revisar constantment les seves conclusions en funció de les
      evidències, però això no vol dir necessariament que estigui equivocada. Això
      sembla en aquest cas, ja que les evidències, i no són poques, diuen que
      l'homeopatia és tan sols un placebo. I que per sort, i així ho espero cada cop
      que vaig de ventre, l'aigua no té memòria!

      • Medicino malvivo? Ne, dankon
        JRRiudoms| Adreça electrònica | dimarts, 2 de febrer de 2010 | 19:00h
        Hola Jacob: Bé, per lo menys ja reconeixeu que d'ignorants n'hi ha tot arreu. Dir que si no fossin pels medicaments alopates tindriem una esperança de vida d'entre 30-45 anys, és una afirmació gratuita i fora de lloc. La "luminària" per dir si una cosa és o no cientifica, evidenment surt de les farmaceutiques, via universitat (també poden dir "cientifics" que els transgènics treuran la fam del mon sense repercutir en la salut). Segur que l'aigua del wc no és cap placebo (i no té memòria!, però no és aigua sola), com tampoc ho es l'homeopatia. Atentament.
        • Epíleg
          Jacob | dimecres, 3 de febrer de 2010 | 15:55h
          No ho intento perquè sé que fracassaré abans de començar, com deia Ferlosio per desgràcia "nunca se convence a nadie de nada" i per això sé que no tindria cap efecte que t'expliqués perquè els principis hannemanians en els que es basa la homeopatia són incompatibles amb la química, la física i la biologia moderna ; que els estudis aleatoris a doble cec amb grup control i de placebo que s'han fet conclouen que el grup amb tractament homeopàtic evoluciona millor que el grup control sense tractament però resulta que no hi ha diferències rellevants respecte el grup placebo ; que per tant els resultats són evidents i ens diuen que no és el contingut de les boletes sinó tota l’altre part: el procés natural de moltes malalties, les ganes de curar-se, el fet que el metge et tracti bé, que t’escolti tres quarts d’hora, pagar 50 euros per la consulta, el ritual de prendre diàriament les boletes que ens curen, tot això i molt més és l’efecte placebo i la medicina tradicional n’hauria d’aprendre una mica, però les visites cronometrades del CAP no ajuden gaire i un munt de metges que encara no s’han adonat que tracten amb persones tampoc; i tantes d'altres coses que no tenen a veure amb les explicacions científiques sinó amb les evidències, els fets, la realitat. Perquè la ciència a diferència de la pseudociència és honesta i és capaç d'acceptar les evidències sense tenir cap explicació científica i no cau en l'error de farcir aquest buit amb Déus, energies universals o les excentricitats d'un paio del S. XVIII ; i que no hi haurà cap persona més feliç que un científic al que se li presenti una evidència clara sense tenir una explicació racional ja que com deia Richard Feymann "és molt més interessant no saber que saber" perquè això els hi permet descobrir quelcom nou.
          • I un conte
            JRRiudoms| Adreça electrònica | dimecres, 3 de febrer de 2010 | 19:19h
            Jacob: no has fracassat! Hi ha altres estudis que indiquen que els tractaments homeopàtics no es comporten com els tractaments amb placebo, però en fi, hi ha opinions -i realitats- per a tots els gustos. La química, la física i la biologia crec jo que son ciències que volen explicar les lleis naturals que governen l'Univers. Les explicacions estan inmerses en els coneixements i la societat de cada moment, però les lleis naturals són les mateixes, ara i fa 500 anys. Evidentment que hi ha buits que, ara per ara, la raó no dona explicacions, però dir que les teories o coneixements d'un paio del segle XVIII son una excentricitat, crec que es caure en un cronocentrisme poc respectuós. Potser fariem bé de no atacar als demés amb etiquetes de tipus "pseudocientific", "heretge", etc. De tant en tant és bó tindre una mica d'humilitat i pensar que "el contrari" pot tindre raó, o per lo menys part de raó. Ve a ser com el conte del nen que, amb el dit, senyalava el Sol, i son pare, embalassat, mirava el dit. "Mira que n'és de babau, el pare! El nen li ensenya el Sol i ell mira el dit", deia un passarell. El que no s'havia adonat el passarell era que a l'ungla del fill el Sol s'hi reflectia. "El cor te raons que la raó no coneix", deia en Pascal. Atentament.
            • post scriptum
              Jacob | dijous, 4 de febrer de 2010 | 11:10h
              Apreciat JRRiudoms, em sembla que el nostre és un diàleg babèlic i que tot i tenir una bona predisposició no ens permet anar més enllà. Això és perquè parlem llenguatges completament diferents. Em sembla (puc estar equivocat) que tu t’expresses sobre la base d’un cert relativisme epistemològic a l’estil Feyerabend per la crítica que fas a la divisió que faig entre ciència i pseudociència i per algun dels teus comentaris amb cert aire postmodern  sobre la igual validesa de les diferents opinions, o l’existència de “diferents realitats” (del gust de moltes pseudociències que han fet una lectura equívoca i interessada de la mecànica quàntica).

              Jo, en canvi, considero que la veritat no és el punt mig entre dues versions i que la ciència no s’ocupa de les opinions sinó dels fets. El fet que hi hagi estudis que afirmen que la homeopatia no funciona més enllà de l’efecte placebo i al mateix temps, segons em dius, estudis que confirmen la seva eficàcia ens indica que ens trobem davant d’un error metodològic ja que no pot ser una cosa sigui i no sigui a la vegada (principi de no contradicció). El control metodològic dels assajos és molt important ja que hi ha certa tendència ha esbiaixar (publication bias) alguns resultats ensenyant els positius i amagant els negatius per part d’investigadors i indústries farmacèutiques (homeopàtiques i convencionals) i per això alhora de treure’n l’entrellat és important recórrer a institucions independents com la Cochrane Collaboration que fa  metaestudis descartant els metodològicament defectuosos i comparant els més correctes. Fins ara els metaestudis que han fet sobre l’ús de l’homeopatia per guarir determinades patologies sempre acaben dient  “there is not enough evidence”. Com veus fan servir la paraula “evidència”, la ciència no és tant totalitària com penses, no diuen que no, sinó que diuen que no hi ha evidències de que funcioni més enllà de l’efecte… caldrà seguir investigant.

              Pel que fa a la “humilitat” em sembla demostrable que no hi ha cap disciplina més humil que la ciència ja que quan planteja una teoria és conscient que es tracta d’una teoria provisional, la més plausible possible però que és falsable i que pot ser que algun dia hagi de ser reformulada. I així ho ha estat fent tot aquest temps, cosa que no poden dir les pseudociències ja que les seves teories no son falsables i romanen inalterables pels segles dels segles (dogma).

              Jo no havia dit res d’heretgies però vés en compte ja que no tots els heretges són com Galileu, o com deia algú: tots els genis estan una mica bojos però no tots els bojos són genis.

              En fi, que si a la gent “li funciona” qui sóc jo per dir que l’emperador va nu.
              • Fi, i una abraçada
                JRRiudoms| Adreça electrònica | dijous, 4 de febrer de 2010 | 13:08h
                Benvolgut Jacob, molt d'acord amb el teu ultim parragraf. Si no t'he entés malament, vens a dir que si a algú li funciona quelcom, doncs endavant. Sobre el meu suposat relativisme, perdona'm però no tinc els coneixements per compendre el què dius. En tot cas, no em considero "postmodern" (aquesta paraula l'he trobat sempre buida de continguts), i com tu crec que la veritat no ha d'ésser, necessariament, el punt mig entre dues versions. Considero que les ciències, para-ciències, o com li volguem dir, són intents explicatius de les lleis universals... però això és la meva opinió. En tot cas, crec que sempre hi ha d'haver honestetat, o per lo menys, intentar-ho. Bé, dir-te que ha estat un plaer el xarrar amb tu. Salutacions.
                • Comiat
                  Jacob | dijous, 4 de febrer de 2010 | 15:47h
                  També ha estat un plaer però no em puc estar de dir-te que en el meu últim paràgraf hi havia certa ironia. Fins un altre!
  • dilucions
    Carles| Adreça electrònica | dissabte, 30 de gener de 2010 | 23:34h

    De fet la dilució és 1060, molt més elevada!
    Dawkins diu al video "one part medicin to a hundred to the power of thirty parts water" m'ha semblat extrany que utilitzara eixa nomenclatura, aixina que he mirat un poquet més i també es comenta a la wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Homeopathic_dilutions
    Com a dada curiosa assenyalar que eixa dilució equival a 1ml en 106 anys llum cúbics d'aigua!

    • dilucions
      carles | dissabte, 30 de gener de 2010 | 23:36h
      volia dir 10 elevat a 60, els superíndex no apareixen bé als comentaris.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats