bielmamengual |
dissabte, 30 de gener de 2010 | 19:53h
Perquè em trobava entre grans carntrèmols: unes parets menjades per la pluja i el sol que pinten un quadre de temps que cap artista pot copiar, un tronc tallat d'un pi a dos metres del sòl, fal·lus dins el bosquet, centenari, on les termites es mengen la carn i deixen l'escorça, unes paraules, diàleg, de dos zombies que parlen del país dels morts i del retorn a la vida, aquest cel d'una nuvoleria convulsa de formes i colors entre trossos de cel esqueixats de blau i negrors dominadores que sembla el teatre d'una gran batalla de pirates que no cerquen cap botí, la lectura d'una novel·la de M. C. en què la tendresa, la trapelleria i una veu amarada de joveneses em fa volar el cap per territoris de ventures i entreteniments... —————————— Me'n vaig a triar una obra d'art!
[Fot de la coberta del Life amb la princesa Fauzia d'Egipte. De la col·lecció privada de Joan Manresa]
I a la revista li van dir Life, per què la gent sempre té ganes de viure.
Però al igual que hi ha qui confundeix la gimnàssia amb la magnèssia, li haveren pogut dir en volta de 'life', 'aquí hay tomate' i no canviaria molt, continuaria sent igual de dolenta.
Perquè em trobava entre grans carntrèmols: unes parets menjades per la pluja i el sol que pinten un quadre de temps que cap artista pot copiar, un tronc tallat d'un pi a dos metres del sòl, fal·lus dins el bosquet, centenari, on les termites es mengen la carn i deixen l'escorça, unes paraules, diàleg, de dos zombies que parlen del país dels morts i del retorn a la vida, aquest cel d'una nuvoleria convulsa de formes i colors entre trossos de cel esqueixats de blau i negrors dominadores que sembla el teatre d'una gran batalla de pirates que no cerquen cap botí, la lectura d'una novel·la de M. C. en què la tendresa, la trapelleria i una veu amarada de joveneses em fa volar el cap per territoris de ventures i entreteniments...
I a la revista li van dir Life, per què la gent sempre té ganes de viure.
Però al igual que hi ha qui confundeix la gimnàssia amb la magnèssia, li haveren pogut dir en volta de 'life', 'aquí hay tomate' i no canviaria molt, continuaria sent igual de dolenta.