jpinyol |
dissabte, 6 de febrer de 2010 | 19:26h
8. NO SIGUIS BORINOT!Tenia ganes d’estirar les ales i va sortir a fer un volt. Quan el borinot va sobrevolar una piscina pública tots els banyistes se’l van treure del damunt. Amb tovalloles, amb esquitxos, amb estris per treure fulles de l’aigua… Fins i tot el socorrista va provar d’interceptar-lo a cops de flotador.
Va agafar alçada i poc després va aterrar en un jardí particular on prenia el sol una dama enjoiada. Quan el va veure, va dedicar-li una ganyota i va cridar el majordom. Aquest el perseguí amb un esprai a la mà i va aconseguir ruixar-lo de cap a potes. Sort que es va confondre amb el netejador de mobles de caoba i el borinot –ara lluent- va seguir volant, com si res.
Al pati d’una escola, en plenes colònies d’estiu, va tornar a crear l’alarma entre els reis de cada casa d’aquell poble ingrat. Els menuts van córrer en totes direccions i ell reposà una mica les ales a l’escaire d’una porteria de futbol. També amb cara de fàstig, se li va acostar un dels monitors amb una pilota de cuir a la mà i amb totes les intencions del món d’esclafar-lo d’un cop sec. Però li va fallar la punteria i el borinot va prosseguir el seu periple, despertant més desaprovacions a tort i a dret.
El dia que va decidir disfressar-se de papallona per estalviar-se tantes mostres de repulsa, el caçaren de seguida i després d’una perforació mortal al baix ventre, va passar a formar part, per sempre més, de la vasta col•lecció d’un lepidòpter local. Ara tothom...
el mira amb uns altres ulls.
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
Joan Pinyol
Glops (Editorial Petròpolis, 2009)
m'encanten els teus contes.