Al meu País hi regna el cinisme. Perquè de manera impúdica, siguin catalans o espanyols, es fa gala
del menyspreu quant als valors morals a propòsit de les inquietuds
nacionals. Però no parlo d'un fet bo o dolent, en absolut. El sentiment
de pertinença no val més o menys en funció de la Nació de torn, en cap
cas, mai. Ara bé, a mi em dol veure com es defensen plantejaments
polítics des de l'extravagància o fruit d'inèrcies i gesticulacions que
"supleixen" la manca d'anticonvencionalisme
imperant a casa nostra. I si es creu que la innovació és l'avantguarda,
l'escapatòria del cul de sac on som, ens equivoquem. Tendir cap a l'avantguarda,
veure més lluny del propi nas, vaja, és tornar a l'origen. I no crec que
hàgim de rumiar bones -i noves (?)- maneres sinó rellegir les bones -i
úniques (!)- pensades. I avui he estat partícip d'un nou acte
d'immaduresa intel·lectual:
la falsa tolerància entre la ciutadania. Perquè els nacionalistes
catalans saben que la Nació catalana l'és mitjançant la llengua i la
cultura, i els nacionalistes espanyols saben que la seva n'és a través
del manteniment de l'entelèquia d'essència romana, és a dir, Hispània,
per tant, seguir insuflant aire en un foc per tal que no s'apagui:
l'artefacte constitucional, veure's, doncs, l'Estat espanyol. I en
aquest sentit, el cinisme, la nàusea, de nou, irromp... Som 30 de
gener i -curiosament (?!)- s'ha muntat un circ similar al que fa 71
anys van protagonitzar un sublevats a la República (en termes vertaders, a la democràcia) tot desfilant de
blau marí per la riera arenyenca.
Un acte que, per cert, es diu que és a favor d'unes llibertats. En
realitat, tan sols per a uns, els quals si tan demòcrates i
escrupolosos són amb la Llei, en comptes de queixar-se i d'invocar el
feixisme en els acords parlamentaris i referendats per la ciutadania,
haurien de callar i respectat la voluntat d'una majoria de catalans que
han triat l'equiperació de drets i deures pel català. I finalment,
m'agrada que el cinisme sigui una arma que a la vegada denigri la mateixa llengua
castellana, perquè els seus parlants també veuen que no és espanyola
sinó un parlar propi de Castella. En definitiva, una mostra més de
cinisme entre nacionalistes... Tenia raó un amic que em deia que la
mona quan es vesteix de seda segueix sent això, una mona.
del menyspreu quant als valors morals a propòsit de les inquietuds
nacionals."
Això no vol dir res.
les televisions sense fronteres no existeixen
tot té el seu propi espai i la seva pròpia barrera protectora
i el que parla sense fronteres és que preten anar amb enganys i ocupar l'espai d'algun altre.
Fins i tot en la mateixa natura hi ha un munt de barreres protectores que serveixen per a sobreviure.
Ans al contrari tant en la natura com en la vida humana n'hi ha multitud de barreres protectores que serveixen per a la supervivència de la gent, les cultures i la protecció de la vida.