A les nou del matí aparquem el cotxe al costat de la Creu del Cabrer a la base de l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Pugem directament per una de les antigues pistes i en trenta cinc minuts arribem al Pedró dels Rasos on trobem un vèrtex geodèsic i un pessebre del Club d'Esquí Berguedà. Baixem ara per entremig dels arbres, per agafar després, una altre de les pistes fins el Pla de les Collades. Ara pel mig del bosc ens enfilem fins els Rasos de Dalt o Salabardar (2.077 m.), on un màstil amb la senyera presideix el cimal. La baixada cap el poble de Peguera, el fem pel mig d' un bosc espès tot seguint una traça de raquetes que ens portarà, després d' un llarg i pronunciant descens, als Plans de Peguera, on tenin una immillorable vista del poble miner desert i abandonat, amb el Roc de Peguera ben omnipresent. Tot just han passat dues hores i mitja des de l´inici i es el moment de recuperar forces. Preveiem que la tornada als Rasos serà fàcil, però com que no som excessivament espavilats, abandonem l' ample camí i sense adonar-nos ens trobem altre cop al mig del bosc on aquesta vegada patim de de valent. Fins a dos quarts de tres de la tarda no aconseguim arribar al cotxe, fent una llarga marrada de més de dos hores que no havíem previst , que ens han deixat sense forces i en el que hem suat de valent per sortir del bosc. Quan més cansats ens trobem, tenim la sort de retrobar la traça perduda i trobar una de les instal·lacions de l' estació d' esquí, que en forta pujada ens acosta al punt d' inici.
