Ran de la notícia que és per pressions de les distribuïdores que tancaran dilluns els cinemes Verdi, de Barcelona, me n'he anat al web d'aquests cinemes, n'he repassat la cartellera que tenen avui mateix i he buscat les distribuïdores que els subministren les pel·lícules. Certament, algunes deuen ser alienes a aquestes pressions (em costaria entendre que fossin les distribuïdores naturals de la versió original, com ara Golem, Avalon, Gummo o Festival). La cosa podria apuntar a les majors que, sobretot en aquesta època d'Oscar, els passen títols amb ganxo comercial i tinc dubtes raonables sobre quin pot ser el comportament del tàndem barceloní Wide/DeA, ja que part del seu material l'obtenen d'entendre's amb la indústria de Hollywood. Però com que els Verdi no concreten, vulgues que no la sospita s'estén i me'n lliuraré prou d'assenyalar-ne cap en concret -ves que no m'endugués una bona sorpresa!-
He de confessar que, de totes les empreses que fan tancar els seus cines dilluns, la que més m'ha sorprès ha estat la del barceloní Méliès. Què passa, que també ha rebut pressions de les distribuïdores? O és que Carles Balagué ´s'avé activament a la "vaga"? M'ha picat la curiositat i he volgut mirar la programació d'avui mateix als Méliès:
No tindria cap sentit que Sherlock coaccionés els Méliès, ja que és "dels Verdi" i em resulta inimmaginable que Àrea de TV jugués aquest joc brut. Novament, si fos el cas de "pressions", la cosa assenyalaria cap a les "majors" i el dubte el tindria respecte a Tripictures, que es troba un xic com el que he explicat de Wide/DeA.
Ara bé, si hi ha hagut pressions de les distribuïdores nord-americanes, com és que no tanca Lauren Films, per exemple, traballant com treballa tant amb les "majors" ? És que sap que no la deixaran sense pel·lícules? A part d'altres qüestions que desconec detalladament (com algun vincle financer amb l'administració, discrepància "valenta" amb la mesura de força, etc) i que podrien ajudar a entendre més la posició dels que no tanquen (malgrat les pressions), he de confessar-vos que en aquest assumpte de pressió de les distribuïdores hi ha alguna cosa que no em quadra.
En general les grans distribuïdores multinacionals pràctiquen un cinema en sèrie i d'escombreria d'usar i tirar, i per menjar palomitas de maíz.
Anònim |
diumenge, 31 de gener de 2010 | 11:09h
Al cap i a la fí el cinema de les grans distribuïdores multinacionals americanes és una indústria pobra d'arguments i efectista, mediàtica i de propaganda barata imperialista EEUU i de tall angosacsó, pensada més per a anar a menjar mongetes del blat moro i la conversió indústrial en dolars que altra qüestió.
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
Volen que s'en vagin a l'atur.