bielmamengual |
divendres, 29 de gener de 2010 | 22:34h
És l'única sortida, em diu l'amic R. S. Un combat de diari polític i moral. I subratlla amb l'entonació el camp semàntic de l`ètica. Cal viure una forma d'integritat, acaba. I li don les desraons.
La integritat existeix sempre. Siga de forma tàcita, implícita o per defecte.
És dir quan la integritat esdevé en una integritat de desintegració forçada i acceptada, en altres paraules vòl dir que s'està a favor de que ens desintegren i deixar que altres puguen integrar-nos a conveniència com a titelles.
Contra que lluïta la gent? Contra els molins gegants de sirvent?
Anònim |
dissabte, 30 de gener de 2010 | 10:23h
No n'hi ha camí per a la pau, la pau és el camí.
La moral i l'ètica és tanmateix el camí? Però quina ètica i quina moral?
L'ull del bressol de la guerra de religions, creences, idees, polítiques i jo pensava ...
On cada erro politic és una fàbrica d'un munt d'espatllats encabutits, i és quan la correció cau sense escrúpuls per la força de la llei de la gravetat.
Zapatero i Davos, amb les paraules politicament correctes, tot es pot fer.
Anònim |
dissabte, 30 de gener de 2010 | 11:22h
Per a quedar bé, el politicament correcte és desviar l'atenció amb l'ajuda al desenvolupament, la solució de l'atur encaminat a desenvolupar als altres, que en la pràctica podria significar igualment 'la solució del nostre atur encaminat a colonitzar els altres.
Però quina mena d'ajuda i qui model de 'desenvolupament'?.
O la pregunta és com pot u que no ha sabut desenvolupar-se a si mateix de forma addient, pretendre ajudar a altres impossant-los un model de desenvolupament que acabarà creant-los cada vegada majors desequilibris?
La integritat existeix sempre. Siga de forma tàcita, implícita o per defecte.
És dir quan la integritat esdevé en una integritat de desintegració forçada i acceptada, en altres paraules vòl dir que s'està a favor de que ens desintegren i deixar que altres puguen integrar-nos a conveniència com a titelles.
La moral i l'ètica és tanmateix el camí? Però quina ètica i quina moral?
L'ull del bressol de la guerra de religions, creences, idees, polítiques i jo pensava ...
On cada erro politic és una fàbrica d'un munt d'espatllats encabutits, i és quan la correció cau sense escrúpuls per la força de la llei de la gravetat.
Aquells que viuen de crear, escampar i multiplicar la fam, en nom de la nateuxa fam i de voler aturar-la?
Al igual que aquells que en nom del deure o del déu, fan el contrari del deure o del déu.
Primer que res. hom que procure viure i menjar per a no morir-se.
Però sense desviures ni morir-se intentant què uns altres puguen sobreviure i menjar .
Però quina mena d'ajuda i qui model de 'desenvolupament'?.
O la pregunta és com pot u que no ha sabut desenvolupar-se a si mateix de forma addient, pretendre ajudar a altres impossant-los un model de desenvolupament que acabarà creant-los cada vegada majors desequilibris?
Una manera: perdre la llet pasturant
altra: anant per ser bardisses´
més: menjant flors i violes
final: el mul es llança al pou i el poeta plora