Esquerres i dretes
Allò que en política marca les diferències entre la dreta i l’esquerra no són els matrimonis homosexuals o la llei de l’avort. És l’economia. La ministra Salgado (PSOE), el ministre Corbacho (PSOE) i Rodrigo Rato (PP), entre d’altres, estan d’acord a fotre els treballadors endarrerint l’edat de jubilació. Tanto monta, monta tanto.
Inoportunitat
A dia d’avui hi ha 4.000.000 de persones a l’atur, i diuen que tardarem anys a eixugar aquesta altíssima taxa de desocupació. I és en aquest context que el govern de Rodríguez Zapatero decideix endarrerir l’edat de jubilació. Així, els qui pensaven ocupar els llocs de treballs dels qui es jubilaran hauran de fotre’s i regolar. Que treballen més els vells, els jóvens que acumulen més anys d’atur.
Fer la feina bruta
El PSOE té ànima d’encarador. Fa de grat la feina bruta que no fa la dreta amb pedigrí. Ja es va encarregar d’aquella “reconversió industrial”, se’n recordeu? Ara, al dictat de les grans institucions del capitalisme salvatge i criminal, el PSOE torna a fer la feina bruta. Això sí, alcen el puny en alt en mítings i congressos del partit, pintant-se-les d’esquerres. Però en realitat són capatassos de l’amo. Cabassets femeters, criadetes sense paga… caragirats i llepaculs.
«Por los servicios prestados»
Si la militància del PSOE fóra d’esquerres, en serien milers els qui esgarrarien el carnet d’afiliat. Però avui dia ser de segons quin partit polític és com ser un club de futbol: a mort amb l’equip encara que els directius siguen una banda d’acabacases i malbaratadors. A mort, doncs, els del PSOE contra els del PP. I en realitat uns i altres són corda i poal del mateix pou. Amb una diferència: molts d’aquests militants ara hauran de jubilar-se tard i malament (amb pensions de merda, vull dir), però els ministres del seu partit que han aprovat la nova llei tindran jubilació immediata i els quedarà una paga vitalícia per a cagar-se i no torcar-se. En qualsevol cas, qui siga burro que l'albarden.
Perillen les pensions del futur?
Això ens volen fer creure. En realitat ens fan por perquè obrirm un pla de pensions a ca l’amo: els bancs, vull dir. Ens amenacen que en el futur hi haurà més jubilats i pensionistes que no persones treballant. Però nosaltres contribuïm econòmicament a les nostres pensions del futur pagant els nostres impostos i fent les nostres aportacions mensuals a la caixa de la Tresoreria de la Seguretat Social. I cal que l’Estat sàpiga administrar correctament la nostra contribució. Si (segons que ens diuen) els bancs poden assegurar-nos una pensió en el futur, per què l’Estat, que no ha de repartir beneficis entre directius sàtrapes i voraços inversors, rebent els mateixos diners ens diu que no pot assegurar-nos la pensió futura? Els bancs sí, l’Estat no. Serà per incompetents o per ganduls?
Robar als pobres perquè no hagen de pagar els rics
Nosaltres ens haurem de jubilar tard i amb pensions de misèria (i encara sort si en cobrarem cap). Els directius dels bancs i de les empreses financeres i els membres dels consells d’administració de les gran empreses i tutti quanti continuaran guanyant diners a malsalva. Amb el sou mensual d’un d’aquests indecents i sàtrapes i paràsits poden pagar-se moltíssimes jubilacions. Però a ells, ni aquest ni cap govern els tocarà la rebotida butxaca.
El sistema capitalista està podrit
És el sistema captalista, sistema injust, insolidari, immoral i criminal, el culpable dels nostres problemes. És un sistema obsolet, insolvent. Cal un sistema social i econòmic més just, més ètic, més solidari, en el que la riquesa que creem amb el nostre treball siga destinada a assegurar el benestar de la majoria. Un govern d’esquerres prendria mesures per tal d’avançar cap a una societat més equilibrada i democràtica. En l’actual sistema capitalista, tot el nostre esforç se l’empassa la butxaca insaciable d’uns pocs malparits. El capitalisme salvatge, com s’ha demostrat en l’actual crisi, no té futur. I tot el suport polític encaminant a mantenir-lo en comptes de superar-lo, comportarà més atur, més misèria i un profund deteriorament democràtic.
Què diuen els sindicats “majoritaris”?
Afarta’m i digue’m moro (o sindicalista alliberat).
I no es donen compte i ens fan imbècils, perquè els qui hem nascut després de l'any 1958 cotitzarem, els qui tenim la sort de treballar, més de 47 anys i a canvi ara ens lleven dos anys més del gaudir de la nostra jubilació. Això es un timo, es com si hagueres contractat qualsevol cosa i ara de repent et duplicaren el cost del subministrment perquè sí.
A canvi, teni en l'actualitat al coll els pensionistes de hui en dia. Que sense desmereixer la seua feina, han cotitzat al sistema de seguretat social en molts casos menys de 15 anys i s'han pogut jubilar als 60 o 61. Quina mena de solidaritat es aquesta?