jmsansalvador |
divendres, 29 de gener de 2010 | 20:32h
La present entrada no té cap intenció informativa. No pretenc donar notícia de cap activitat, ni explicar cap facècia que m'hagi succeït, ni fer cap comentari sobre algun aspecte d'actualitat. Aquesta entradeta només vol servir de recordatori a certa senyoreta que ja sap de què parlo.
El pare de la senyoreta que ja sap de què parlo havia estat agent de la policia de trànsit, fa molts anys. Aneu a saber els milers de quilòmetres de negre asfalt que s'havia empassat el bon home per aquestes carreteres i autopistes. Era aquella època en què els telèfons mòbils només sortien a les pel·lícules de James Bond, els radars eren fets amb llaunes i cassoles i les motos tenien molt pocs cilindres i molt pocs cavalls. Si fa no fa, el pare de la senyoreta devia conduir una moto com la que surt a la imatge : una Sanglas 400 de fabricació catalana. No vull pensar en la quantitat d'anècdotes i històries que el bon senyor deu tenir per explicar, la quantitat de vivències a peu de ruta durant una colla d'anys, quan res no era tal com és ara. L'experiència d'un motorista professional ha de ser un relat impressionant a oïdes dels motoristes que no passem d'aficionats.
Senyoreta : ja fa molts dies que et vaig al darrera. Ara que comença el cap de setmana no tens excusa. Busca una estona, parla amb el teu pare i anota tot el que puguis. Segur que hi trobarem diamants !
La filla de l'agent |
dilluns, 1 de febrer de 2010 | 01:42h
Ets tremendu, no se't pot dir res que ja ho publiques al bloc.
T'equivoques amb això de "motorista professional", al meu pare mai li han dit res les motos. Motorista professional ho ets tu, que vas als pingüinos i tot.
T'equivoques amb això de "motorista professional", al meu pare mai li han dit res les motos. Motorista professional ho ets tu, que vas als pingüinos i tot.