D' entrada agraidísim pels vostres comentaris, que llegeixo; tot i els que deixeu en textos antisc a vegades es fa més dificil; us recomano, donss, que si llegiue un post o articl eno actual deseu el comentari en l' últim post o escrit. De seguida que pugi els contestaré! I també motes gràcies els qui ja ocntesteu per mi: jo no hagués respost millor a la persona que deia que es barrejava política i cuina. Per desgràcia, el fet d' escriure en català ja és fer política!
Jordi Güell |
divendres, 29 de gener de 2010 | 23:37h
Soc en Jordi Güell i la resposta a la meva pregunta de si era un blog de política ó cuina, m'agradaría fer-li una cópia de la meva resposta a aquest espontani: "Entenc que la cuina és cultura, amb condicionants histórics, polítics, lingüistics, i tot el que vulguis. Peró precisament son fets circumstancials que aporten una personalitat i evita unificiacions. Peró d'aquí a que ens estem queixant tot el dia que som el que som per culpa d'un estat ó altre, el final haurem de pensar que el que tenim és una desgrácia i no pas una riquesa. Tanta limitació mental i complexa de reprimit denota endogámia cultural malaltisa. El Bulli pot ser un error i una consequéncia del imperialisme espanyol ?...fa riura !!." Entenc doncs que és un blog bipolar i el que busco no és pas en aquest espai viciat. Jo avanço, no em quedo en un mar de lamentacions. Adéu siau,..
Hola Jordi (i Jaume!), sóc l'espontani que es diu Albert. Crec, Jordi, sincerament, que barreges naps amb cols, amb la qual cosa et pot quedar i et queda un brou prou pobre. Els fets circumstancials que esmentes no són només propis d'una cultura determinada (la catalana o una altra), sinó que formen part de qualsevol engranatge connectat amb el món. Qualsevol cuina del món em sembla que té i pot tenir les mateixes dificultats i matisos per explicar-se que pot tenir la catalana, perquè avui, més que mai, ens arriben influències i estímuls d'arreu i la cuina, precisament, és un dels àmbits on això és més fàcilment perceptible i mal·leable. Certament, parlar de limitacions i altres desqualificacions diu poc a favor del teu brou i dels teus arguments. Ben segur que en altres blocs trobaràs els receptaris que busques. És una llàstima; allí on tu veus un mar de lamentacions jo sempre hi he vist i llegit motius per una mar de celebracions!
Jordi Güell |
diumenge, 31 de gener de 2010 | 23:31h
Sincerament, el que ha posat naps i cols al mateix cistell ets tú, qui feu la berreiga sou els que teniu un llastre cultural, altrament dit barretina, que no us deixa avançar. Jo vull cuina i tú dius que no és possible sensa política. Qui es lamenta constanment i no sap viura la cuina sensa lligams i s'ofega en un vas d'aigua, en el teu cas de brou espés. Tot és respectable, peró efectivament jo buscaba quelcom de més nivell i he trobat un club de fanátics amb un gurú que alimenta teoríes conspiratives per trobar seguidors que el llegeixin. Hi ha gent per a tot, per sort. Jo també ho celebraré, brindant per les ments obertes i la cuina lliura d'acomplexats.
Tots vivim sota regulacions i premisses d'interesos estatals.
Anònim |
dissabte, 30 de gener de 2010 | 13:15h
I la política o la fas o ta la fan, encara que ens agrade creure amb el sexe dels angels dels Estats.
És a dir, els mitjans espanyols utilitzen Ferran Adrià, Pau Gasol, Rafa Nadal per a fer política espanyolista, i com Ferran Adrià, a canvi obtenen una major publicitat.
El que ha un jugador de Basquet li va vaja força bé, no vò dir que a la resta de la població ens vaja bé.
Com tampoc que la selecció Argentina de fútbol guanyarà el Mundial de 1978 sota el régim dictatorial de Vileda, no vòl dir que el règim no utilitzarà alhora els esportistes per a aprofitar-ho al seu favor.
Excepte al País Valencià que vaja quina creu tenen els valencians amb la gen de dalt i els nordistes. Ja sabem que els catalans tenen un nom, semblen tant pesades i empalagosos com els espanyols, en volta de deixar el País Valencià tranquil.let en aquest aspecte, que els valencians també en tenen un altre.
"Entenc que la cuina és cultura, amb condicionants histórics, polítics, lingüistics, i tot el que vulguis. Peró precisament son fets circumstancials que aporten una personalitat i evita unificiacions. Peró d'aquí a que ens estem queixant tot el dia que som el que som per culpa d'un estat ó altre, el final haurem de pensar que el que tenim és una desgrácia i no pas una riquesa. Tanta limitació mental i complexa de reprimit denota endogámia cultural malaltisa. El Bulli pot ser un error i una consequéncia del imperialisme espanyol ?...fa riura !!."
Entenc doncs que és un blog bipolar i el que busco no és pas en aquest espai viciat. Jo avanço, no em quedo en un mar de lamentacions. Adéu siau,..
És a dir, els mitjans espanyols utilitzen Ferran Adrià, Pau Gasol, Rafa Nadal per a fer política espanyolista, i com Ferran Adrià, a canvi obtenen una major publicitat.
El que ha un jugador de Basquet li va vaja força bé, no vò dir que a la resta de la població ens vaja bé.
Com tampoc que la selecció Argentina de fútbol guanyarà el Mundial de 1978 sota el régim dictatorial de Vileda, no vòl dir que el règim no utilitzarà alhora els esportistes per a aprofitar-ho al seu favor.
Excepte al País Valencià que vaja quina creu tenen els valencians amb la gen de dalt i els nordistes. Ja sabem que els catalans tenen un nom, semblen tant pesades i empalagosos com els espanyols, en volta de deixar el País Valencià tranquil.let en aquest aspecte, que els valencians també en tenen un altre.