És cert el que diu Anna Portell (Mortadel·la casolana): hi ha apunts que et queden millor; no ho sé, hi trobes el moment, una vivència intensa... Parlant d'intensitat, sabeu una de les coses més reconfortants i vivificadores i estimulants i engrescadores que hi ha, almenys per a mi? és fàcil: veure'n cantar, ballar, saltar -com un cangur!, fer la veu de falset, al reverend Al Green. L'únic gran mite del soul encara viu -els altres varen morir violentament- o en actiu -la vida és curta, més encara, si hi has pecat o trencat segons quins sostres. Res, senyores i senyors, amb tots vostès el meu amic, íntim, per descomptat, Al Green (...)
AnnaPortell |
divendres, 29 de gener de 2010 | 16:50h
és que sempre tinc raó, ehem, ehem! Ja l'he escoltat. M'agrada més la versió agitada! La que salta com un cangur. Molt simpàtic l'amic. Ja li pots dir de part meva... Petonet.
peremerono |
dissabte, 30 de gener de 2010 | 12:27h
que fa temps que és dalt de tot, ho té magre per no creuure-s'ho massa; espero que el fet de ser mossèn, i tenir-ne església pròpia, li faci ser modest i assenyat.
Ja l'he escoltat. M'agrada més la versió agitada! La que salta com un cangur.
Molt simpàtic l'amic. Ja li pots dir de part meva...
Petonet.
Anna
Pere
Bé... no li diguis massa exagerat.
Una mica i prou, val? Si no se't tornarà massa cregut.
Petoooooooooooooooooons.
Petons,
Pere