Victoria |
Mirades |
divendres, 29 de gener de 2010 | 13:05h
He arribat a Ciutat: la mar, els primers indicis des de la cabina del vaixell, el Cap Blanc, l’horitzógris, onades altes però no irades contra el vidre, llepant el ferro vell, un dia neguitós, un sol opac, el port, quasi dues hores de retard, bosses als ulls, cerc el meu surador -com ho diria? me pens que me manca l’illa quan me'n vaig- el lligam a les persones i les coses que estim i me temperen els moviments de l’ànima quan estic trista, el paisatge.
Els dies a Barcelona han estat el que calia que fossin: ésser-hi profundament, comprendre, patir, cercar solucions, compartir, estimar , empassar-se el gust amarg de la impotència, estimar en la pau i en el caos, el que sé fer... i entendre què me deia la ciutat en circumstàncies adverses.
He escrit a paper i llapis petits poemes, en diré Elegies de Barnavila 2010
Gertrudis |
dissabte, 30 de gener de 2010 | 19:21h
Sembla que heu perdut algú estimat. Em sap greu. Des d'una muntanya d'anys i a poques passes del darrer adéu us he de dir que sí, que tot és únic i efímer, inaprehensible, emperò molt bell, tanmateix. Ningú no sap què és la vida, però hem viscut, aquí rau la qüestió. I la memòria roman, efectivament, en forma de remor, d'empremta, en nosaltres i en els altres, en els espais i els records, enganxada a les pedres que ens perviuran.
Les seves paraules, Gertrudis, sempre m'arriben, sàvies i serenes, amb una comprensió profunda. Hem viscut, vivim, aquí rau la qüestió, el bell miracle, la sort atzarosa. Gràcies per la lectura i el comentari, per ser-hi, per fer-me costat. No l'he perdut encara del tot...la persona estimada, però la boira l'embolica i es desfà.
josep_blesa |
divendres, 29 de gener de 2010 | 20:04h
Ho sent, com ben bé saps. De fet veig que has retornat massa prest. Aquest silenci tan callat....m'unesc espiritualment a vosaltres. Una forta aferrada d'estimació.
montserratqp |
divendres, 29 de gener de 2010 | 17:14h
Retornada Victòria: bonica la primera elegia de B. Les aniré seguint. Que bé que a la ciutat dels prodigis hagis pogut fer el que calia...de vegades és tan difícil saber-ho! Afortunats que som quan podem sentir que l´empremta i la remor perduren.
carme.laura |
divendres, 29 de gener de 2010 | 14:51h
Volia fer-te arribar una nota d'amistat, de força per si la necessitaves. L'elegia diu veritat, el lligam d'amor veritable mai no es trenca ni s'afluixa. Ets a casa també i a la casa vilaweb on en tens molta de gent que t'estima. Una abraçada i benvinguda, un cop més.
Victoria |
divendres, 29 de gener de 2010 | 19:21h
Sí, tinc un àngel per a tu, Marieta, del MNAC, el vaig fotografiar sense flash per a tu. Has estat molt present tots aquests dies a Barcelona. Sé que tu i na Roser ho podeu entendre molt especialment, el dolor, les contradiccions, el patiment, la constatació de la pèrdua ... tu ho tens molt a prop encara tot plegat. Sí, una abraçada llarga i fraterna, de filla a filla. Gràcies
Bon diumenge.
Llegint a Maria-Mercè Marçal.
Ben tornada a casa .. som prop teu.
Bona nit.
T'acaroni tota la molsa del món
M&D
Se't trobava a faltar.
Hi han hagut molts sentiments i molta intensitat. La vostra amistat fa pinya i restaura.
Una forta aferrada d'estimació.
Et sé a prop i acollidor
//Abraçades
i tot s’acaba,
però en perdura l’empremta
i la remor.
Sí, Victòria, en perdura i en perdurarà.
Una abraçada, de filla a filla.
Sí, tinc un àngel per a tu, Marieta, del MNAC, el vaig fotografiar sense flash per a tu. Has estat molt present tots aquests dies a Barcelona. Sé que tu i na Roser ho podeu entendre molt especialment, el dolor, les contradiccions, el patiment, la constatació de la pèrdua ... tu ho tens molt a prop encara tot plegat.
Sí, una abraçada llarga i fraterna, de filla a filla. Gràcies
I molt bonica i emotiva la teua poesia.
Enric