Voldria començar per deixar clar que soc barcelonista i membre de la junta d’una penya d’aquest club. Dit això, m’agradaria fer cinc cèntims del que representa el cas CR9 per als que formem part d’aquest mon que és el futbol i dirigim una escola de futbol.
En primer lloc, el fet de escoltar i escoltar per la ràdio i el fet de veure i veure per TV, en el decurs de tota la setmana desprès d’un fet lamentable, com es deixa de costat la resta d’informació esportiva i es dona reso amb diferents punts de vista, si ha estat agressió, si ha estat curta o llarga la sanció. Tot plegat, quan arribem a dijous i desprès de veure com dos comitès valoren i qualifiquen la sanció en dos partits i el club del Reial Madrid segueix endavant amb una nova apel·lació, nomes em queda dir…. Que em sento trist.
Portem molt temps intentant incentivar uns valors entre els nens i nenes de la nostra escola de futbol i ara ens trobem que una de les macro figures del futbol, ha rebut una sanció de dos partits per una agressió a un contrari, al qual trenca el tàbic nasal. Sincerament, hi ha algú que em pugui explicar quina és la part formativa i mediàtica que es pot extreure de tot aquest cas?. Trobo una ximplesa extrema com s’ha portat aquest cas i quan els dirigents tindrien que baixar el cap, assumir el mea culpa i tot plegats sortir als mitjans per a dir i mostrar que això no s’ha de fer i s’ha de castigar per a que no es repeteixi, ens trobem que tant sols ha estat castigat amb dos partits i encara hi han que volen presentar un recurs d’apel·lació al Comitè de Disciplina Esportiva. Com expliquem als nostres jugadors que això no s’ha de fer, que no es pot anar pels camps de futbol amb joc brut.
Posaré un cas, a la primera jornada del Campionat Juvenil de la Segona Catalana, un jugador del nostre club va estar castigat amb 6 partits per un fet moltíssim més petit. En rebre una forta entrada, es va aixecar, va agafar pel coll al contrari i li va donar una empenta. Resultat d’això, tres partits aplicant l’article 339 que fa referència a l’agressió a un altre i 3 partits més per la circumstància agreujant de reiteració. Tres partits per agafar-lo pel coll i tres més per l’empenta posterior, considerada reiteració. Es com si aquest nano hagués trencat tres nassos d’una tacada. Qui li pot explicar aquesta diferencia de criteri?.
L’altre dia, un nen de 7 anys. En partit de categoria prebenjamí. El nen feia un gol i la seva forma de cel.lebrar era assenyalar amb els dits índexs de cada ma cap al cel i donar un petó als dits. La mateixa forma de cel.lebrar que fa Messi. Curiós?. Mediàtica. Els nens es fixen en les figures del futbol que surten per TV. Els jugadors que son portades del videojocs. Els que surten a les portades dels diaris. En CR9 i en Messi son les mostres, els miralls, els somnis d’aquests nens. I des d’aquesta setmana, aquest nen o qualsevol altre, que farà?. Deixarà anar un cop de colza al contrari?.
Per si algú ja no ho recorda. Soc culé i secretari de la Penya Blaugrana del meu poble. Algú pot pensar que ho faig perquè en CR9 és de l’equip rival, però no. No és això. I qui no ho entengui, ho sento.
