Aquests dies es veu clarament
que ha començat la cursa per les eleccions al Parlament. Fins i tot avui un tertulià
de TV3 d'ha pronosticat que potser es convocarien abans de l’estiu. Ja ho veurem.
Entre la comissió parlamentària
pel foc d’Horta de Sant Joan, les propostes que ha fet en Puigcercós sobre possibles pactes post-electorals
i el magatzem que no instal·laran a Ascó, hi ha material per treure conclusions
de com aniran les coses els propers mesos, a partir de les opinions dels partits
(ara blanc, ara negre) sobre cada un d’ells i els que vagin sortint a partir d’ara.
Una de les conclusions més importants serà el desconcert. Els electors tindran
dificultats per aclarir que diu cada un dels partits sobre el futur de Catalunya
i els seus problemes d’avui. Hi ha dies que votaries ERC, altres que no votaries o bé votaries en blanc. El que està clar és que la majoria de partits ens vendran
unes propostes, la majoria de les quals inaplicables, per intentar arreplegar el
major número de vots possibles, prescindint de si aquestes són les que interessen
a la ciutadania i van dirigides a solucionar els seus problemes reals.
En aquesta línia s’han de tenir
presents diferents qüestions que ara sembla han quedat en segon o tercer pla. El
finançament que ens ha atorgat Madrid i que no injecta suficients recursos a la
Generalitat (encara que el conseller Castells digui el contrari) i la futura sentència
del Constitucional sobre l’estatutet.
Així les coses demanem als
partits polítics que entenguin la desconfiança de la ciutadania envers les seves
propostes. Que comencin a pensar que l’abstenció pot pujar a nivells
considerables i per damunt de tot que expliquin les coses amb la coherència i el fil
conductor adequat per no desorientar la ciutadania. Cap ho volem anar i què portem
concretament a la maleta, res més. La resta ja ho decidirà l’electorat.
