VilaWeb.cat
 
carme.laura | divendres, 29 de gener de 2010 | 09:16h

El pageset que cuidava els bous i el bestiar menut del monestir de Sant Pere pujà al capdamunt de l'alta torre on niaven els ocells, fora del clos emmurallat, guaità la llunyania del mar i res no hi veié. Madruy, l'abadessa, havia tingut un mal pressentiment; l'astrònom ,des del capvesprol a la matinada, com cada divendres del mes, des de dalt de la torre interrogà el cel , amb el vidre fumat escodrinyà les muntanyes de la lluna rodona i observà la resplendor dels astres reflectida en l'aigua neta i clara de la palangana i quan desplegà el mocador de seda vermella plegat amb set dobles, un per cada planeta, veié amb terror que el núvol de color d'ala de mosca que semblava adormit es despertà de sobte i entelà de negre la lluna tornant-la creixent. Mal averany.
El senyal sarraí!

Madruy sentí un calfred mentre dirigia el rés davant l'altar i les dotze joves monges el contestaven amb veu tremolosa.

Ledovic, el bon fill de l'emperador de Roma i rei de França Carles Magne, ordenà construir el bell monestir de benedictines de Sant Pere a un pla de la ciutat de Barcelona, prop del portal. Dotze donzelles de noble llinatge  amb la digna i bella abadessa Madruy Ermintuit l'habitaren i donaren el nom de les Puelles.

La santa abadessa en sentir el bram confús que pujava de la platja, laments, ferotges crits, soroll de simitarres, esgarrips de dones i nens, espetarrec de fusta cremada, comprengué que els sarraïns eren arribats al portal. Madruy amb el tallador de carn es mutilà les orelles i el nas i les joves monges es desfiguraren el rostre amb llurs pròpies mans per a , destruint sa bellesa, conservar la de llurs ànimes. Totes les donzelles moriren verges per la fúria sanguinària dels invasors que plens de ràbia s'endugueren captiva l'abadessa a Mallorca amb els llibres, l'or i la plata i les robes de seda brocada del monestir que cremaren amb el cruel foc. 

Madruy vivia esclava a ciutat de Mallorca. Un dia, passats els anys, per atzar un seu parent de Barcelona, mercader de cotons, la veié i reconegué. I ordí un pla per a rescatar-la; era home culte, llegidor de Plutarc i sabia de cor la història de Cleopatra, la bella reina egípcia...
Comentaris: 2
  • La dona és valuosa
    Llaudal | divendres, 29 de gener de 2010 | 23:02h
    És el símbol de la nissaga, de la tribu. Abans, si més no. Avui és valuosa per i per a si mateixa. Queden tanmateix vestigis de la concepció ancestral. Freud aventura que oferint la dona a una altra família es va anant originant el tabú de l'incest. Hi ha molta història de la humanitat, no només catalana, sintetitzada en aquest relat (mític?).
  • Continuarà...
    borinotus | divendres, 29 de gener de 2010 | 14:39h
    No conec la història però no dic el que imagino sobre com va ser el rescat per si un cas l'encerto i esguerro el relat.
    Així que espero per aviat la segona part.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829