mamoya2 |
Dietari |
dijous, 28 de gener de 2010 | 07:34h
L’ombra d’un arbre em fa viatjar cap a indrets que es converteixen de sobte en misteriosos. La mir sense entendre del tot el sentiment que em suscita, però sé que ve de l’experiència, que sense experiència no hi ha res, i que els records de tots els arbres que he vist s’han ajuntat aquí, en aquest lloc. I uns segons després el sol queda tapat per uns niguls, i l’ombra de l’arbre desapareix. Aleshores l’arbre se’m fa present, i pren un valor addicional, respecte del que tenia altres vegades, però allò que m’ha informat de la seva presència no ha sigut ell, sinó la seva ombra desapareguda.
