Quin món ..... riquesa, poder, governants invisibles, politics sense respostes i gent del poble, pobres, lluitadors, utòpics, derrotats .... Davos i Porto Alegre. Ambicions, diner, poder ... és la història de sempre, des de que el món és món.
Recordo l'impacte que em va produïr una escultura a Rinkobing, Dinamarca, i vaig escriure un apunt que podeu tornar a llegir-lo :
Totes aquestes cimeres no són més que aparadors. Tu no creus que si volguessin discutir de debó no ho farien a distància amb els mijtans que hi ha actualment (i és molt més sostenible!!!)? Però no. Cal posar la imatge de que hi fan alguna cosa. Tot es parafernàlia, tant per part dels que es reuneixen en cimeres com dels que protesten. Mai he vist que les conclusions, els resultats i les decisions compensin la despesa d'haver muntat el decorat.
No recordava aquest apunt teu al que fas referència, i després de llegir el text he mirat llargament l'escultura i estava ruminat quina part de la grassa justícia pesa més. Anava a dir que les balançes, però aleshores he vist (o no he vist) una l'altra ra cosa que encara pesa més: la buidor. Les balançes son buides i la justícia buida pesa mes que qualsevol altra cosa. Per designar aquest concepte de pes que aixafa tenim una paraula: feixuc, el pes que dol, que fa mal.
Veritablement és una escultura que cal mirar i mirar. No, no m'havia fixat en aquestes balances buides, bé sí, però el que tu has vist jo no; buidor i aquesta buidor pesa, sí, i molt. Feixuguesa ....... dol, fa mal.
Per designar aquest concepte de pes que aixafa tenim una paraula: feixuc, el pes que dol, que fa mal.
Feixuguesa ....... dol, fa mal.
Gràcies com sempre per la teva saviesa ....