Ahir es varen complir 65 anys de l’alliberament del camp d’Auschwitz. Davant dels fets que hi succeïren, només el silenci escau. Ni en el més sagrat dels espais no he pogut escoltar el silenci d'un camp de concentració.
El silenci davant la magnitud de la tragèdia inhumana no suposa l’oblit. El silenci en traspassar la porta d’un camp d’extermini duu al record i a la seva expressió.
I més avui quan els camps de concentració no han pas finit, encara que, esperem-ho, no tinguin l’abast del projecte dels camps que acompanyaren i seguiren
¿Per què un home, un poble, o una nació, no han d’anorrear un altre home, un altre poble, una altra nació, podent-ho fer? ¿ Per què un home, un poble, o una nació han de respectar, podent no fer-ho, un altre home, un altre poble, una altra nació? ¿Per quina raó un home o un conjunt d’homes en societat s’han de comportar de manera humana amb altres homes i altres pobles?
Diran vostès són les qüestions fonamentals de tota ètica. No puc pas jo contestar-les. La filosofia, l’antropologia, les religions... han maldat per fer-ho i no han sabut trobar la resposta comunament acceptada i definitiva.
Amb la incertesa que fins i tot trobant la resposta, no és segur que sigui traduïda en comportament responsable de les persones i dels pobles envers els altres, ja siguin persones o pobles.
Idealment, la solució es pot acostar quan no hagi “altres”, no pas per la seva eliminació sinó pel convenciment que els altres no són pas diferents de tots els nosaltres possibles.
No espero veure-ho. Disculpin el pessimisme entenimentat.
Hola Ramon,
Seguint el teu article, voldria recomanar-te a tu i als seguidors dels teu blog el llibre d'en Marcial Mayans, que vaig tenir el plaer de conèixer aquest estiu i de parlar-hi una tarda sobre el seu patiment en aquest camp. El llibre es titula UNA NIT TAN LLARGA de l'Editorial Cossetània.
Crec que és molt important mantenir i transmetre la memòria d'aquests fets per evitar que succeeixin de nou. Quan sents directament el testimoni del patiment, des de una persona que ho ha viscut, fa esgarrifor l'angoixa i la por que van viure i com hi havia persones que podien fer tot això a persones iguals que ells, sembla impensable.
Esperem que no es repeteixi.