LES TARONGES I ALTRES CÍTRICS

Taronges dedel Maresme, taronges de Valéncia, taronges de Sóller- cantat pel poeta de la Renaixença Miquel Costa i Llobera- evocant els records d’ infantesa-, de Sevilla...

Era costum en moltes famílies catalanes- i també d’ alguns països d’ Europa- per Nadal, comprar unes magnífiques taronges que, amb el seu color esclatants adornaven les festes i el paladar. A casa hi lluïen les nàvel, però en realitat en menjàvem tot l´hivern, així com clementines i mandarines i clementines

La taronja – el rei dels cítrics, és a dir, de les fruites  amb un gust agre, cosa que no vol dir que no siguin dolces i no continguin sucre, i , a més, més que algunes fruites aparentment més dolces- és, per definició, una fruita d’ hivern, si bé ara el seu consum s’ ha estès durant tot l’ any. Hi ha varietats tardanes, com les navellate i, a més, en vénen d’ altres països, com Àfrica del Sud.

Encara que sigui en forma de suc, la taronja és molt present: és, com és sabut, al món occidental, la beguda d’ esmorzar més universal. Igualment, el suc de taronja – i d’ altres cítrics, com naronges, pomelos, etc. (o els seus derivats) són refrescos d’ una alta estima i, a més, la base d’ altres begudes, còctels, etc.

Taronges i taronges, ...de la Xina

Les diverses menes de taronges- de l’ agra a la dolça- sembla que tenen el seu origen a la Xina, on n’ hi ha notícies  des de l’ any 2000 aC. La cançó de Nadal que es canta a Catalunya i al País Valencià ho reflecteix- “La pastora Caterina/per present li’n va portar/unes taronges de la Xina”. No obstant, la seva difusió universal és deguda als europeus i, particularment, als portuguesos que, al segle XVi, ja la varen conèixer a Orient- Xina i Japó-.Per això en àrab, turc i diverses llengües asiàtiques i fins europees a la taronja se l’ anomena “portugal” (amb diverses adaptacions, com bartogal, etc.). També s’ apunta el fet que les primeres taronges dolces devien haver arribat de l Índia a través de Vasco de Gama, de nació portuguesa (però en uns moments en què Portugal pertanyia a la corona espanyola) a principis del segle XVI.

Més tard hi intervenen els catalans, els mallorquins i, sobretot, els valencians. Les hortes del Maresme al segle XVIII esdevenen famoses per les seves taronges.Al llarg del XIX, la bella ciutat mallorquina de Sóller, cantada pel poeta, exporta tantes taronges a França que, encara avui, els sollerincs tenen deixos francesos en la parla. I, del XVIII al XX, València es fa famosa per les seves taronges, que generaran una fabulosa indústria exportadora, el naixement d’ una burgesia incipient- glosada per Joan Fuster- i el viatge de noms, sovint de clara morfologia catalana, que viatge arreu embolicant amb papers, deliciosament decorats, les taronges dedicades a l’ exportació.

Sevilla i Gran Bretanya

També es produeixen taronges i altres cítrics a Sevilla- famosa des d’ antic per aquest cultiu-, Múrcia, Màlaga, Portugal, Itàlia- on és molt apreciada la varietat sanguina, aquí ara pràcticament desapareguda, i que, en canvi, de petit, es trobava al mercat de Banyoles-, a Israel, Califòrnia (on les hi va dur un frare mallorquí de nació catalana, Juníper Serra, el 1565), altres països d’ Amèrica- especialment al Carib- i, naturalment, en molts països asiàtics del sud.

La taronja- i altres cítrics, com la taronja agra, la  llimona (llima al País Valencià), les mandarines, clementines i satsumes, les llimones dolces o llimes- de color verd i rodonenques, que ara ja es troben normalment-les naronges i pomelos, els poncems, les curioses “mà de Buda” (cítric sagrat del qual en tinc un exmeplar) els kumquats- d’ origen japonès, que es mengen amb la pela;encara que, estrictament, no són cítrics- i altres tenen una gran versalitat culinària.

Serveixen per cuinar- ànec amb taronja, porc i altres-, per amanir, marinar i condimentar- la llimona, particularment-, per fer amanides, per fer confitures- és famosa mundialment la marmelade britànica, a base de taronja- fruites glacejades, gelats, sorbets, coques,pastissos, xocolates, caramels així com sucs i refrescos.

La taronja dolça, fruit del taronger (Citrus sinensis) es presenta sota diverses varietats: Nàvel, Navelina, Navel Late, Lane Late, Salustiana, Valencia Late, Sanguinelli, Jaffa (Israel), Morocco Late (Marroc), maltesa de Tunísia.

La taronja agra, fruit del taronger bord (Citrus aurantium) s’ utilitza en cuina i per fer confitures.

La llimona (Citrus limon) és un condiment i refresc universal; també es confita en aiguasal- a l’ estil del Marroc- i se’ n fan confitures.

Mandarines i clementines

La mandarina- , fruit del mandariner (Citrus reticulata)que també ve de al Xina- és més primerenca que la taronge, com les seves parentes satsuma i clementina i es caracteritzen per la dolços i la pell molt més fina i fàcil de pelar. Se’n produiexen a la regió de l´Ebre, a més dle País Valencià.

La naronja- alguna varietat és anomenada pomelo- és el fruit del naronger (Citrus paradisi)- el nom llatí al.ludiria a què seria la fruita d’ Eva-, mèrit que també s’ atribueix al poncem. N’ hi ha de blancs i de rosats, aquests més dolços.

El poncem o poncir és fruit del poncemer o ponciler (Citrus medica). Té una il.lustre tradició, des de l’ Edat Mitjana, pel que fa a les confitures (poncemat) i xarops. Es el primer cítric conegut a Europa, segurament procedent de l’ India.

Qumquats i tangelos

A Amèrica i Àsia hi ha d’ altres varietats de cítrics o de fruits assimilables, com els qumquats, els tangelos, etc.

A la nostra comarca sempre a les cases de pagès, si hi havia un lloc arrecerat, hi havia o hi ha un llimoner. I, encara més, un taronger agre. Aquesta taronja, de pell rugosa (nom a què es refereix el seu nom francès- bigarade, com bigarrada, ja que és pres de l occità) servia per a rentar els budells del porc- per ai`xo en algun lloc de Catalunya i València se’ n diu “taronja de llavar budells”. A casa, quan matàvem el porc, no faltaven mai. Però, a més, les fèim servir per a l amanida- un cop bullides-, per confitar (en aigua , sal i vinagre) o per perfumar u deliciós allioli. En canvi, l´ús més conegut arreu, que és la confitura o melmelada, no era corrent. En Brugada, un pagès de Can Teixidor del Terme, quan anava a mercat, particularment a Olot- on el taronger agre no s’ hi pot fer-, en venia més que de dolces. I a casa seva feien taronja agra confitada amb bitxos, una combinació deliciosa, que ne recorda composicions turques i romaneses similars.