carme.laura |
dimarts, 2 de febrer de 2010 | 08:52h
Vull veure cinema en català o subtitulat en català, vull escoltar o llegir les pel·lícules en la llengua del meu país, la pròpia i oficial. Vull viure el cinema en i amb normalitat, com passa als altres països. No vull buscar més a la cartellera l'estrena en català d'un film i acabar-ne la recerca amb un sentiment d'humiliació. No vull continuar essent obligada a veure el cinema en castellà, abans per la voluntat del dictador feixista ara per la dictadura econòmica d'unes empreses privades que menyspreen la meva llengua i els meus drets.
Ahir alguns empresaris exhibidors no obriren les sales dels cinemes, ho han fet impel·lits per les pors, la fossilització del mercat i la manca de confiança ; les pors a trencar amb el passat i a entrar francament en el món global i la manca de confiança en la vitalitat de la llengua i de l'espectador català. Això sí, han fet la "vaga" un dilluns, dia de minsa recaptació, i no pas un dissabte o diumenge; la pèrdua econòmica haurà estat mínima, irrisòria potser i el gest serà hiperbòlic, però la pèrdua de la seva credibilitat, quan esgrimeixen com una espasa de punta roma la seva solidaritat amb la llengua catalana, serà absoluta, així com l'evidència del seu cinisme. Ahir, i com ahir tots els dies de l'any, revisar la cartellera és motiu d'escàndol: de 61 pel·lícules exhibides als cinemes de Catalunya 6 ho són en català, d'elles 3 doblades. Les dades demostren el nul esforç i interès dels empresaris per la llengua i la seva normalització al cinema.
Els exhibidors van fer "vaga" avui, jo faré "vaga" d'anar al cinema avui, demà, demà passat i uns quants dies més.
Els exhibidors van fer "vaga" avui, jo faré "vaga" d'anar al cinema avui, demà, demà passat i uns quants dies més.
S'hauria de trobar qui coneix l'Steve Jobs de torn de les majors i li pugui explicar quina és la realitat, enlloc de la que li expliquen des de Madrid (i des d'aquí) i que és la que utilitzen per prendre decissions com la que ens ocupa. Si aquesta o aquestes persones de les majors sabessim que molts hem deixat d'anar al cinema moltes vegades (i per tant han deixat de guanyar diners) pel fet de trobar les películes només
doblades al castellà, segurament prendrien decisions molt més comercials i menys nacionalistes Espanyoles.
Benvinguda a la vaga.
Serem molts els que no anirem al cinema si no es poden veure les pel.lícules, si més no, en versió original i subtitulada en la meva llengua, el català.
Bon dia Carme.