Potser sense paraules, potser amb paraules no gaire endreçades. Els gestos de la comunicació, el triomf del diàleg, la batalla dels dubtes i la còmplice avantguarda de la felicitat.
La nostra és una guerra oberta. Contra el pensament únic, contra els qui imposen la idea del tot està bé, contra els creadors d'opinió totpoderosos i inqüestionables, contra justícia i lleis que s'escriuen en contra dels drets dels pobles i les persones.
L'espectacularitat d'El Cercle és aquesta. Aconseguir trobar-nos, en l'espai reduït, per ser capaços de veure-hi més enllà dels ulls, i tenir la voluntat de parlar-nos sense necessitat de fer servir la veu. A Girona hi deixem una part importantíssima de tot el que sabem, que no és gran cosa, que ens ha ajudat a entendre'n moltes. Al número 7 del carrer Ciutadans hi hem après a mirar-nos, a coneixèr-nos. Per les vides que deixem enrere. Per les vides que comencem. Per la força de la vostra companyia, que dóna coherència i consistència a tota cançó que pugui sortir de les nostres veus.
Ahir, més de 100 persones rebentaven, literalment, el bar. Un comiat amb regust a tornada. Com aquelles coses que sabem que ens ajudaran a poder seguir caminant. Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a, l'eternitat.
Gràcies per fer-nos una mica més feliços.
No oblidarem mai aquests dos anys.
No us oblidarem mai.
Perquè ens retrobarem.
Perquè la vida és ara.
I dir ara és dir només.
La nostra és una guerra oberta. Contra el pensament únic, contra els qui imposen la idea del tot està bé, contra els creadors d'opinió totpoderosos i inqüestionables, contra justícia i lleis que s'escriuen en contra dels drets dels pobles i les persones.
L'espectacularitat d'El Cercle és aquesta. Aconseguir trobar-nos, en l'espai reduït, per ser capaços de veure-hi més enllà dels ulls, i tenir la voluntat de parlar-nos sense necessitat de fer servir la veu. A Girona hi deixem una part importantíssima de tot el que sabem, que no és gran cosa, que ens ha ajudat a entendre'n moltes. Al número 7 del carrer Ciutadans hi hem après a mirar-nos, a coneixèr-nos. Per les vides que deixem enrere. Per les vides que comencem. Per la força de la vostra companyia, que dóna coherència i consistència a tota cançó que pugui sortir de les nostres veus.
Ahir, més de 100 persones rebentaven, literalment, el bar. Un comiat amb regust a tornada. Com aquelles coses que sabem que ens ajudaran a poder seguir caminant. Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a, l'eternitat.
Gràcies per fer-nos una mica més feliços.
No oblidarem mai aquests dos anys.
No us oblidarem mai.
Perquè ens retrobarem.
Perquè la vida és ara.
I dir ara és dir només.
