rpala |
dimecres, 27 de gener de 2010 | 12:11h
Avui és llarg i va de coincidències i del rotllo aquest dels 'six degrees of separation'. Tot va començar amb un correu electrònic del camarada Manel Ros, amb qui coincidim a les files de la Directa. Un paio molt maco, per cert, d'aquells que a la Guerra Civil hauriem pogut trobar costat per costat amb Orwell o Nin. Deia així: "Ep Roger, un company de fa temps, ha tret un disc per internet, sota el nom de Monegre, entre d'altres ha col·laborat amb ell en Sant Josex (sic). Et passo el link perquè penso que potser et pot agradar o et pot fer servei l'informació. A més viu a Castelló de la Plana, encara que com jo es de la Costa Brava:
http://monegre.bandcamp.com/"
I vaig visitar aquella pàgina web, i vaig escoltar cançons com aquesta que aquí ressona, "Mantes i llençols". [Més]
I bé, vaig arribar a la conclusió que volia saber-ne més. Li vaig respondre:
"l'estic escoltant i em sembla bastant interessant. La versió d'Esquirols em sembla majúscula. Em pots passar un correu electrònic seu? gràcies Manel".
En Manel Ros, solícit com pocs, em va respondre passant-me l'adreça, el mail i afegint un comentari: "ja sabia jo que t'agradaria" [aquests de la Directa em tenen calat... què hi farem].
I si, m'havia agradat molt aquella proposta acústica i foscota, una mena de 'Sanjosex negre', aspre i muntanyenc, amb un punt tragicòmic... Total, que després va venir un tancament i després me'n vaig oblidar. Dies més tard vaig reprendre el tema, en adonar-me que en una de les cançons, "Cames", hi apareixia precisament en Carles Sanjosé. I vaig fer-li un mail al Sanjo:
"Que saps d'un tal Monegre? un colega m'ha passat un link amb l'EP on colabores i estic flipant bastant, em mola la versió fosca d'"Arrels" d'Esquirols."
I en Sanjo em va respondre:
"Hola Roger,
No t'havia respost encara perquè m'havia de donar el cd, i finalment el tinc...!
Monegre en realitat és en Carlus Jové, un noi de Palamós. És un dels 3 que van fer la meva web. Si li vols veure la cara, és el noi que toca el "cajon" a la meva versió calorra de Temps i rellotge, "La del cuchillo", que està al YouTube.
Fa bastantes coses... escriu, fa webs, vídeos, cançons... Tota aquesta colla de la web (són més joves que jo) musicalment estan bastant influenciats pels hippies americans, ja ho hauràs notat per les cançons. En això em fa pensar amb l'Isaac Ulam (no se si el coneixes) [Apunt: sí, n'havíem parlat i tot] Me n'alegro que t'hagi agradat, ja li he comentat."
I després me'n vaig tornar a oblidar, perquè va venir un altre tancament... Però ves per on, poc temps després vaig rebre una carta manuscrita –em molen les cartes manuscrites: fins ara només me les enviaven el Carles Belda i l'Helena Casas– amb un parell de CDs curosament manufacturats. La carta deixa així:
"Orpesa, 11/12/09
Benvolgut Roger,
Fa uns dies vaig veure la teva secció a El Temps [apunt al marge: sí, algú la llegeix!] i vaig penjsar que et faria arribar una còpia del meu primer treball. Un parell de dies després l'amic Manel Ros em comenta que -encara no se com- havies sentit les cançons i que t'havien agradat. Uns dies més tard veig en Sanjo i em comenta que 'el de l'Enderrock' li ha escrit preguntant per mi... I resulta que 'el de l'Enderrock' ets u!
Total, que molt content i sorprès per les confluències, t'envio una còpia del meu primer treball, un EP amb 7 temes alguns dels quals ja tenen uns anyets. També t'hi poso un single que vaig fer mentre esperava que l'EP estigués llest. L'he editat jo matix amb un segell editorial que estic creant, una mica en plan clandestí [es refereix a això]. [...] Doncs això. T'asseguro que l'he suat, tot i que al final tot tingui un aire un pèl 'crusty'. Salut! Carlus".
Total, que finalment li vaig escriure per comentar-li que moltes gràcies per haver-me passat el material i que ja fariem coses en la mesura del possible al bloc, a l'Enderrock, etc. I ell va respondre dient-me:
"[...] La veritat és que el disc està tenint millor acollida de la que em pensava, i fins i tot m'està servint per fer-me un cercle a la meva nova terra, el País Valencià. M'han convidat a tocar a l'Aplec dels Ports, un dels esdeveniments de la cultura popular més importants en aquestes contrades (Castelló, Maestrat). N'estic molt content. [...]
I bé, llavors van venir tot de compromisos i coses i oblits que m'havien impedit parlar-ne... fins ara! Gairebé dos mesos després del primer mail del company Ros, tot just ara que Monegre publica el seu primer videoclip, que us deixo aquí sota i que es veu que té coses en 3D, rotllo Avatar (jo no ho he mirat amb les ulleres màgiques). I amb aquestes cançons us deixo, a veure si Monegre us impacta tant com a mi...
"l'estic escoltant i em sembla bastant interessant. La versió d'Esquirols em sembla majúscula. Em pots passar un correu electrònic seu? gràcies Manel".
En Manel Ros, solícit com pocs, em va respondre passant-me l'adreça, el mail i afegint un comentari: "ja sabia jo que t'agradaria" [aquests de la Directa em tenen calat... què hi farem].
I si, m'havia agradat molt aquella proposta acústica i foscota, una mena de 'Sanjosex negre', aspre i muntanyenc, amb un punt tragicòmic... Total, que després va venir un tancament i després me'n vaig oblidar. Dies més tard vaig reprendre el tema, en adonar-me que en una de les cançons, "Cames", hi apareixia precisament en Carles Sanjosé. I vaig fer-li un mail al Sanjo:
"Que saps d'un tal Monegre? un colega m'ha passat un link amb l'EP on colabores i estic flipant bastant, em mola la versió fosca d'"Arrels" d'Esquirols."
I en Sanjo em va respondre:
"Hola Roger,
No t'havia respost encara perquè m'havia de donar el cd, i finalment el tinc...!
Monegre en realitat és en Carlus Jové, un noi de Palamós. És un dels 3 que van fer la meva web. Si li vols veure la cara, és el noi que toca el "cajon" a la meva versió calorra de Temps i rellotge, "La del cuchillo", que està al YouTube.
Fa bastantes coses... escriu, fa webs, vídeos, cançons... Tota aquesta colla de la web (són més joves que jo) musicalment estan bastant influenciats pels hippies americans, ja ho hauràs notat per les cançons. En això em fa pensar amb l'Isaac Ulam (no se si el coneixes) [Apunt: sí, n'havíem parlat i tot] Me n'alegro que t'hagi agradat, ja li he comentat."
I després me'n vaig tornar a oblidar, perquè va venir un altre tancament... Però ves per on, poc temps després vaig rebre una carta manuscrita –em molen les cartes manuscrites: fins ara només me les enviaven el Carles Belda i l'Helena Casas– amb un parell de CDs curosament manufacturats. La carta deixa així:
"Orpesa, 11/12/09
Benvolgut Roger,
Fa uns dies vaig veure la teva secció a El Temps [apunt al marge: sí, algú la llegeix!] i vaig penjsar que et faria arribar una còpia del meu primer treball. Un parell de dies després l'amic Manel Ros em comenta que -encara no se com- havies sentit les cançons i que t'havien agradat. Uns dies més tard veig en Sanjo i em comenta que 'el de l'Enderrock' li ha escrit preguntant per mi... I resulta que 'el de l'Enderrock' ets u!
Total, que molt content i sorprès per les confluències, t'envio una còpia del meu primer treball, un EP amb 7 temes alguns dels quals ja tenen uns anyets. També t'hi poso un single que vaig fer mentre esperava que l'EP estigués llest. L'he editat jo matix amb un segell editorial que estic creant, una mica en plan clandestí [es refereix a això]. [...] Doncs això. T'asseguro que l'he suat, tot i que al final tot tingui un aire un pèl 'crusty'. Salut! Carlus".
Total, que finalment li vaig escriure per comentar-li que moltes gràcies per haver-me passat el material i que ja fariem coses en la mesura del possible al bloc, a l'Enderrock, etc. I ell va respondre dient-me:
"[...] La veritat és que el disc està tenint millor acollida de la que em pensava, i fins i tot m'està servint per fer-me un cercle a la meva nova terra, el País Valencià. M'han convidat a tocar a l'Aplec dels Ports, un dels esdeveniments de la cultura popular més importants en aquestes contrades (Castelló, Maestrat). N'estic molt content. [...]
I bé, llavors van venir tot de compromisos i coses i oblits que m'havien impedit parlar-ne... fins ara! Gairebé dos mesos després del primer mail del company Ros, tot just ara que Monegre publica el seu primer videoclip, que us deixo aquí sota i que es veu que té coses en 3D, rotllo Avatar (jo no ho he mirat amb les ulleres màgiques). I amb aquestes cançons us deixo, a veure si Monegre us impacta tant com a mi...
Cargol, treu banya from Subsòl on Vimeo.
Estarem atents!