Aquest dissabte passat amb l’alcalde de l’Aleixar, Anton Maria Salvat, i del director dels Serveis territorials a Tarragona, en Francesc Tarragona, hem inaugurat la renovació dels carrers de l’Aigua, un tram del carrer del Forn i la Placeta, part integrant de l’antic call jueu d’aquest municipi del Baix Camp
L’Aleixar és un municipi de poc més de 900 habitants, situat al nord de la comarca, a una alçada de 262 metres sobre el nivell del marc i amb poc més de 26 quilòmetres quadrats. ////segueix////
En les obres de renovació d’aquests carrers s’ha substituït la xarxa de clavegueram, la xarxa d’aigua potable i la xarxa soterrada de l’enllumenat. També s’ha renovat el paviment, s’ha instal·lat la xarxa d’aigua pluvial. Aquests carrers formen part del call de l’Aleixar. Hi ha referències del nom de l’Aleixar a l’any 1153, a la carta de població de Siurana com a indret poblat. Vers l’any 1184 es redacta la Carta de repoblament de la vila, va pertànyer al comptat de Prades i satisfeia els seus delmes a l'Arquebisbat de Tarragona. En el segle XIII es tenen notícies de famílies hebrees i l’alta cota demogràfica de jueus va fer que obtingués l'estatus d’aljama.
El centre del call estaria situat dins del que encara avui s’anomena carrer del Forn, una estreta via urbana que transcorre paral·lela a la muralla en direcció nord-sud. La sortida del barri estaria ubicada a la prolongació d’aquest carrer. Com totes les aljames tenia sinagoga, però malauradament no n’hi ha cap indici, tot i que uns inventaris del 1348 ens parlen d’unes robes destinades a l’escola d’aquesta. Els jueus de l’Aleixar establiren múltiples relacions amb els de Prades, Alforja, Falset, Valls, Castelló d’Empúries i diversos pobles del ponent català. Aquesta comunitat jueva va arribar a estar relacionada amb més de trenta localitats.
Amb un pressupost total de 204.549,45 euros, el Departament de Governació i Administracions Públiques ha finançat les obres amb 184.094,50 euros a través del Pla únic d’obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). La inauguració va consistir en la tallada de cinta i uns breus parlaments a la sala de sessions de l’ajuntament. No havia estat mai a l’Aleixar i és un bonic i tranquil poble, bonic per anar-hi i passejar-hi. A recomanar la ruta Mir-Manent per la vila, de Joaquim Mir i Marià Manent. L’alcalde, un bon alcalde d’esquerra, ens va fer d’excel·lent cicerone dels encants del municipi. Hi tornarem.
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
