jpinyol |
divendres, 29 de gener de 2010 | 19:24h
3. A peu de costaMés que veure-les venir, aquell cranc les veia marxar. I mentre reculava, sota un sol radiant, amb una alegria que no el deixava deturar-se, per poc que no mor en l’intent.
En veure’l, una gamba que passava l’estiu en aquella costa, va retreure-li que invertís el natural costum de la seva espècie.
El cranc no va fer-li ni el més mínim cas, marxà de pressa del lloc i la gamba quedà allí...
endavant.
Joan Pinyol
(Glops, 2009)
Joan Pinyol
(Glops, 2009)
Admiro aquesta capacitat de síntesi. Em passa el mateix amb en Tibau. De veritat que us admiro. Bé, es veu clarament que no disposo d'aquest do.
Petonets al Bernat.
;)