El borratxó és una col molt cabdellada, de fulles molt reülles, segons l'Alcover Moll. Avui n'he fet una crema, i ha agradat molt a na I, i n'estic molt content. Jo la tenia mig oblidada, però en caminar l'enteniment sembla que s'aclaresqui, i aleshores és possible fer propòsits alegres. Fins i tot podem imaginar proeses extraordinàries, però jo m'he acostumat a desconfiar tant de de l'optimisme exagerat com de la desesperació existencialista. Per això és tan convenient de tant en tant pensar en objectius concrets, com aquest d'avui: cuinar crema de borratxó, que és una delícia, perquè si no faltam a la llei surt un plat excel·lent. En anar a peu per Ciutat, a entrada de fosca, vaig recordant l'alegria que suposa cuinar els productes més vius, i que sovint deixam en un oblit immerescut, tot i que el preu d'alguns sia avui en dia gairebé una impossibilitat teòrica: el preu d'un borratxó no arriba a un euro. Seguesc caminant cap a la mar, i veig cares de persones vagament conegudes, com el senyor B, que sempre va de bracet de la seva senyora, i que des de fa anys sembla el mateix, com si no envellís, la qual cosa m'alegra molt, perquè no hi ha res més trist que veure els estralls del temps en les persones. Caminar ajuda a pensar i a fer propòsits d'esmena, i a conèixer millor no tan sols la ciutat on vivim, que no acabam mai de conèixer, com aqueixa ciutat tan misteriosa que és Ciutat, que davall de la superfície té tantes dificultats per a expressar-se. Com hem d'entendre totes les coses que ens envolten si no baixam al carrer i caminam? En tornar a casa, pujant la costa, les conviccions semblen més coherents, els dubtes s'esvaeixen, tot i que no estic tan segur que tot allò que sembla real sia racional.
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |