El ritual es repeteix de semestre en semestre: seuen en columnes i deixen cadires lliures a dreta i esquerra, s'esforcen per contenir-se en silenci nerviós, esperen que els arribin les preguntes com una sentència. [...]
D'entrada reparteixo fulls blancs. Un parell per a cada alumne. Els dono al primer de cada fila. Dos fulls i dos fulls més, i encara dos més si al rengle en són tres.
I aleshores observo dos comportaments oposats que em deixen pensarós. Hi ha alumnes que fan córrer amb llestesa els fulls cap als companys i es queden amb el darrer parell amb naturalitat. D'altres, en canvi, conserven el primer parell per a ells mateixos amb cert afany, i encara algun em mira amb desconcert quan n'hi dono més i li indico que els desplaci cap a qui els espera.
No n'he fet estadística, però és alta la temptació de concloure que l'egoisme no és una excepció. O potser és només que baden?
I aleshores observo dos comportaments oposats que em deixen pensarós. Hi ha alumnes que fan córrer amb llestesa els fulls cap als companys i es queden amb el darrer parell amb naturalitat. D'altres, en canvi, conserven el primer parell per a ells mateixos amb cert afany, i encara algun em mira amb desconcert quan n'hi dono més i li indico que els desplaci cap a qui els espera.
No n'he fet estadística, però és alta la temptació de concloure que l'egoisme no és una excepció. O potser és només que baden?
