El 20 de desembre de 2008 parlava dels punts febles de l'adversari. Aleshores pretenia combatre idees que es trobaven per la xarxa i que deien que quan els socialistes arriben al poder ja no l'abandonen. Si això fos realment així, els qui ho deien ja devien estar fent les maletes cap a Andorra. Ara fa temps que no sento això, però encara percebo que algunes persones destinen més esforços a desgastar uns independentistes que segons ells no ho fan prou bé que no pas a combatre l'autèntic adversari. Tot és legítim, és clar; però em faria molta ràbia que no fóssim capaços d'aprofitar un moment de distracció per fer un bon gol. O, per deixar els termes futbolístics de banda i anar directes a barraca (ai!, ja hi torno a caure!), que perdéssim l'oportunitat que tenim a les properes eleccions al Parlament de Catalunya per no saber canalitzar les nostres forces.
Què en sabem, de l'estat del nostre adversari? Dilluns em deia en Moisès Martí que no he de menysprear els socialistes. Més que menysprear suposo que volia dir subestimar. Sé que no han llençat la tovallola, però si bé és cert que cal evitar caure en triomfalismes precipitats, també crec que cal evitar mitificar-los innecessàriament.
Lluís Bou feia un gran advertiment al PSOE-C des de l'Avui: les dades del CEO diuen que el 51 % de la població no sap quins partits governen Catalunya. En podem treure conclusions per poder fer "advertiments"? Crec que sí, que Bou no va desencaminat quan afirma que l’electorat més distant de la cultura política catalana ha desconnectat. També és certa una altra cosa: aquesta desconnexió no és garantia d'abstenció; molts tornaran a votar d'inèrcia, tornaran a votar el sofà de torn. Però sembla evident que el partit que pot patir-ne més les conseqüències és el PSOE-C.
Si hi afegim allò que el seu compatriota va qualificar de barullo, tenim un Castells enfadat amb Salgado, un Manel Mas crític amb el seu partit, el ridícul de Cornellà, els dubtes llançats damunt Montilla, les topades de Montilla amb Sebastián, el mobbing a Mollerussa, els 400 euros de Zapatero, etc., etc.
Lluís Bou feia un gran advertiment al PSOE-C des de l'Avui: les dades del CEO diuen que el 51 % de la població no sap quins partits governen Catalunya. En podem treure conclusions per poder fer "advertiments"? Crec que sí, que Bou no va desencaminat quan afirma que l’electorat més distant de la cultura política catalana ha desconnectat. També és certa una altra cosa: aquesta desconnexió no és garantia d'abstenció; molts tornaran a votar d'inèrcia, tornaran a votar el sofà de torn. Però sembla evident que el partit que pot patir-ne més les conseqüències és el PSOE-C.
Si hi afegim allò que el seu compatriota va qualificar de barullo, tenim un Castells enfadat amb Salgado, un Manel Mas crític amb el seu partit, el ridícul de Cornellà, els dubtes llançats damunt Montilla, les topades de Montilla amb Sebastián, el mobbing a Mollerussa, els 400 euros de Zapatero, etc., etc.
Gàcies per donar-me arguments. Amb CIU no hi ha hagut ni hi haurà atzucac, ans al contrari immobilisme, això sí, "amb estil i amb gràcia".
Els independentistes no ens conformem en construir la nació, tranquilament dins l'estat espanyol i amb una bena als ulls, també volem constuir l'estat, fora de l'estat espanyol... i això, és clar, no agrada a tothom.
Més enllà això, hem d'aconsseguir, peti qui peti, que a finals d'aquest 2010 tinguem un govern decidit a proclamar la independència la propera legisltura.
Un cop ha quedat clar que CiU no està per la labor i que ERC juga, amb ambigüitat, a dues o tres bandes, només podem refiarnos de les opcions que preparen la societat civil. Però, perquè aquestes opcions tinguin èxit cal: 1r. Que anem a votar absolutament tots els independentistes. No en pot fallar ni un. 2n. Que tots els vots vagin a parar a una sola i única candidatura.
Només així aconsseguirem l'exit. Que ningú s'equivoqui.
I ja cal que tot déu es tregui la tonteria de sobre, i ràpid, ( que si en Laporta, que si Reagrupament, que si els de PRC, que si els de Sumem, que si les CUP....i no sé qui més deu haver-hi....) però si no ens posem les piles i arrrivem a la tardor amb una candidatura unitària que engresqui i amb la qual s'identifiqui absolutament tothom.....si no és així....molt em temo que encara haurem de suportar als espanyols bastants anys...
No, és que volia recordar que el P$C-P$OE vat treure 11 diputats menys que CiU a les passades eleccions, i si dominen totes les institucions politiques de Catalunya, no és per mèrit propi sino per la voluntat d'ERC, i com diu la dita, mort el gos, s'ha acabat la ràbia.
Donades les circunstànices, i devant el preill d'un 3er. tripartit que representa ERC, el millor és acabar primer de tot amb ells, i després, anar a per els del P$C-P$OE, una vegada conjurat el perill de que hi tornin.
Ah!, i espero que t'hagi agradat la meva creació terminològica del "masmontillisme". Te la dedico perquè me l'has inspirada tu i la teva persistència en el psoemontillisme.
Au, fins aviat!
-Comfessió.
-Propòsit d'esmena.
-Complir la penitència.
Mentres aixó no passi, ets un tripulant més del titànic.
Per tant, no és que Madí s'equivoqués: ell ho tenia clar. Si el tripartit suma, governarà. CiU no va governar no pas per la campanya sino perque el partit rival (format per les tres marques) va treure més escons. Per això van tardar només UN dia a pactar.
El "primo" va ser Mas, que es va deixar enganyar per Zapatero.
Però, no ens enganyem. Si votes a ERC, i el tripartit suma, tornarem a tenir a Montilla, l'autonomista.
Per tant, l'únic vot independentista coherent és Reagrupament.
Xavier Mir diu: "Una de les diferències que es percep clarament a la xarxa entre la gent d'Esquerra i la de Reagrupament és que els d'ERC no neguem que RCat sigui independentista; en canvi, des d'RCat sí que es nega que ERC ho sigui. D'aquesta actitud, que és errònia però encara s'és a temps de corregir, se'n diu ser excloent."
Interessant resposta.
En primer lloc, reconeixes que ets d'ERC, per tant, no ets objectiu. Ets tan partidista com qualsevol altre i les teves opinions, no tenen ni més ni menys valor que el de qualsevol altre persona (la meva inclosa, naturalment).
En segon lloc, afirmes que RCat és excluent perque nega que ERC sigui independentista. També afirmes que ser excloent és una actitud errònia. Aquesta afirmació és una fal.làcia. T'ho demostraré.
1) El PPC ha dit en repetides ocasions que és catalanista
2) X. Mir ha dit en repetides ocasions que el PPC no és catalanista
3) X. Mir és un excloent perque nega que el PPC sigui catalanista.
Seguint el teu raonament, ets un excloent, igual que jo.
1.000.000 de vots ètnics i identitaris, que passi que passi em voten.
Una població hereva del franquisme sociològic sense cultura civico-política.
Una població atenallada per la por de 300 anys de repressió.
El 80% de mitjans de comunicació, i de periodistes-opinadors a sou.
La utilització gratuita dels aparells de l'estat al servei de l'unionisme, forces de seguretat, serveis secrets, comunicació, i agència tributària.
Dos sindicats (a més els majoritaris)
La covertura internacional de la Internacional Socialista.
Amb tots aquets mitjans, et puc assegurar que fins i tot ma sogra, com a cap de comunicació del PSOE-c treu uns resultats electorals excel.lents.
El diputat d'Esquerra Xavier Vendrell ha fet una crida a "treure aquest país de l’atzucac on es troba" en una conferència a la biblioteca Jaume Fuster, al barceloní barri de Gràcia. En opinió de Vendrell, "avui, una bona part de la societat catalana se sent desorientada, desil·lusionada i, finalment, decapitada. Sense un cap clar, sense direcció. La majoria de dones i homes del nostre país anirien a dormir més tranquils si tinguessin la sensació que hi ha algú que dirigeix i sap on va".
Si ERC porta set (set!!) anys al govern, alguna responsabilitat deu tenir, no?
Sí, ja sé que CiU va governar 23 anys (dels quals 8 amb coalició amb ERC) i que, evidentment, també és responsable de la situació, però en els darrers anys ERC (amb PSC-PSOE i ICV) han tingut el lideratge del país. I ara els màxim ideòlegs d'aquest desgovern diuen que "el país està decapitat" com el pobre "Mike the headless chicken".
Com diria aquell: ¡Es que es de ser inútiles!
Clar que ells ja s'han fet un bon raconet.
És que encara no em puc creure que algú que ha estat al govern els darrers 7 anys sigui capaç de dir que: La majoria de dones i homes del nostre país anirien a dormir més tranquils si tinguessin la sensació que hi ha algú que dirigeix i sap on va.
El president d'ERC, Joan Puigcercós, no ha descartat aquest dijous un govern després de les eleccions catalanes entre PSC, CiU i els republicans, "fort i d'unitat per sortir de la crisi", o una fórmula PSC-ERC, amb ICV-EUiA donant suports des de fora.
En declaracions a RNE, Puigcercós ha dit que hi ha combinacions possibles a l'escenari que s'obrirà després dels comicis, i ha sostingut que "un que es comenta" és el de PSC i ERC amb els ecosocialistes donant-los suport.
Vota ERC i et tornarà a encolomar el PSC-PSOE.
Jo no, gràcies!
A aquestes alçades, les paraules de Puigcercós només són trucades a la porta dels votants socialistes i convergents favorables al dret a decidir. És a dir, la recerca de la centralitat. No t'equivoquis.
Sembla que no hi ha manera de que gireu full. S'està obrint una nova etapa, i actualment ERC és més propera a l'oposició que enlloc més.
Salut